TACTICISME POLÍTIC
Apunts per al naufragi
Enmig de l'enfonsament, com més petita és la taula de salvació, més irriten el soroll i la imperícia
zentauroepp55063880 madrid 23 09 2020 politica sesi n de control al gobierno 200925231645 /
Com en les pel·lícules de nàufrags, uns treuen l’aigua amb les mans i d’altres s’aferren a una fusta, a una quaderna del barco desballestat, mentre sonen de fons els violins de l’enfonsament. Creix la maror, sí. Enmig d’una pandèmia ingovernable i amb unes perspectives econòmiques que gelen les pestanyes, Pedro Sánchez, l’elàstic, envia al Congrés la llei de memòria democràtica. ¿És una prioritat ara? Doncs, no. ¡Però en aquest país mai és el moment de res! La ronya moral se sol enterrar sota el permafrost. No es tracta de remoure les brases del passat, sinó de dignitat, de treure els morts de les cunetes per fer ‘tabula rasa’ d’una vegada. Després hi ha la qüestió de l’indult. ¿Un intercanvi a canvi dels Pressupostos? Això sembla, sí. Però el Govern està complint la seva obligació, i l’eventual excarceració dels polítics presos contribuiria a ventilar l’alcova catalana, que fa olor de ranci i paràlisi. Caldrà adequar als temps el delicte de sedició, ¿o no?
S’estila el regat, el curtterminisme, la maniobra cega de l’acció-reacció, sense que cap governant s’atreveixi a desenvolupar una visió global i integradora. És la diferència entre tàctica i estratègia que va cantar Mario Benedetti en un vell poema, només que ell parlava d’amor i aquí la cobla va de degolla. ¿Fins quan s’allargarà la reforma de la Constitució? Si s’haguessin fet els deures quan tocava, d’haver-se blanquejat les institucions de l’Estat, si l’autocrítica fos un exercici natural, potser, només potser, la gestió del virus hauria sigut millor, i ja s’estaria investigant què es va fer malament. Qui sap.
Enmig de l’enfonsament, com més petita és la taula de salvació, més irriten el soroll i la imperícia. Els nàufrags de sota continuen esquitxant. Alguns miren de fer el mort sobre les onades; altres, els més afortunats, aguanten la respiració amb el consol dels llibres, la família i els amics, un passeig o la música del barroc, una època també de categoria. I la consigna d’aquell altre vers de Benedetti, amb cent anys acabats de fer: «Defensar l’alegria com una trinxera».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
