¿Un error garrafal?

D’aquesta decisió tan «ben presa», en paraules de la vicepresidenta del Govern, Carmen Calvo, s’ha anat insinuant que es va adoptar amb criteris d’«oportunitat», de «seguretat» i per «protegir» el Rei. En conclusió, per una infinitat d’arguments dels quals cap queda clar i que, per tant, donen lloc a tota mena d’especulacions. ¿S’ha apartat el Rei d’un acte al qual acudeix des de la seva proclamació el 2014 perquè l’Executiu necessita els independentistes per aprovar els Pressupostos Generals de l’Estat? És el que insinua la dreta, inclosa la judicial. No seria impossible, però potser sí mesquí, instrumentalitzar el cap de l’Estat en funció dels interessos particulars del Govern, tot i que aprovar uns nous comptes de l’Estat vagi en benefici del comú de la ciutadania.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

O no, potser el que ha passat és que s’ha volgut evitar que Felip VI hagués de suportar noves concentracions de rebuig. O impedir, a compte del Rei, que un grup més o menys nombrós incomplís en les seves manifestacions les normes de distància social necessàries per no estendre el contagi de la Covid-19. O temien que el Tribunal Suprem decidís la inhabilitació del president Quim Torra coincidint amb la presència a Barcelona del Monarca i es produís una explosió de còlera ciutadana. O ha sigut una ‘vendetta’ contra la judicatura per no pressionar el PP per a la renovació del Consell General del Poder Judicial. Totes aquestes especulacions i més s’han sentit en els últims dies fins a arribar fins i tot a la possibilitat d’un atemptat. I totes han sigut fruit de la incapacitat del Govern per explicar les seves actuacions.

S’hauria de suposar que una decisió tan polèmica, que portarà a Pedro Sánchez i als seus ministres unes quantes compareixences al Parlament per donar explicacions i que genera inseguretat en la població –¿què hi ha tan greu perquè el Rei no pugui anar a Barcelona?–, està basada en arguments de pes, que el Govern central hauria de poder justificar davant una ciutadania que ja està massa preocupada per la pandèmia i la sensació que no hi ha ningú al capdavant per combatre-la. Una sensació que es té no només dels governs autonòmics. Els ciutadans miren també al Govern central, al qual, sense anar més lluny, la crisi sanitària de Madrid li pot esclatar a els mans.