Un somni tòxic

Durant el traumàtic 2017, el PSC de Miquel Iceta es va atipar d’advertir els líders independentistes de les amenaces que planaven sobre la via unilateral. Joan Coscubiela i Lluís Rabell, de Catalunya Sí que es Pot, també es van afegir a les exhortacions. Tots els seus esforços van resultar debades i van ser titllats de traïdors a la república dels somnis. Ara, el PSC insta el Govern de Sánchez a emprendre al més aviat possible la reforma del delicte de sedició, la via més ràpida i realista per treure de la presó els presos del procés. Els comuns també recolzen aquesta via. No hi haurà res semblant a la normalitat política mentre aquestes penes desmesurades (encara més en el cas de Cuixart i Sànchez) siguin un llast per a l’entesa.  

Malgrat els esforços dels socialistes i els comuns, una part del procés continuarà menyspreant qualsevol intent de reconstruir una Catalunya de concòrdia i fortaleses. Són els resistents de la superioritat moral, els que no dubten a pervertir la memòria i la lluita per la justícia social per doblegar-la al servei d’un somni tòxic. Un somni cada vegada més esperpèntic en vista de la cruel realitat.