Elegir a qui odiar

Nuria Navarro entrevista Joan Pons, infermer i voluntari de la vacuna d’Oxford. ¿Com porta la seva condició de conillet d’índies humà davant la Covid-19? Pons declara: El meu odi al virus i el meu amor a la vida van tenir més força que qualsevol cosa que em pogués passar. I aquesta resposta s’eleva per sobre de la seva generositat individual fins a convertir-se en un filtre per analitzar-ho gairebé tot, també la classe política. 

Com un més dels seus efectes, el virus s’ha convertit en el millor detector de populistes. Davant el desafiament sanitari, alguns responsables polítics han focalitzat a protegir la ciutadania (amb més o menys encert) i d’altres s’han dedicat a assenyalar culpables per mirar de reafirmar-se. Així, enmig del desastre, hem assistit a manifestacions xenòfobes, classistes o d’insuportable supremacisme per part d’alguns líders polítics. Enlloc de senyalar el virus, han preferit agitar l’odi envers els altres. Una fórmula que s’ha repetit dins i fora de les nostres fronteres. El virus avança per tot el planeta, l’odi només ens fa més impotents. Únicament des de la fraternitat i l’aliança pot combatre’s.