Notícia necessària

Recordo avui l'acudit que explicava David Foster Wallace a l’acte de graduació d’estudiants al Kenyion College (’This is water’). La història d’un peix adult que es troba amb dos peixos joves i els pregunta com està l’aigua. No saben què dir-li. Després, tots sols, un dels dos peixos diu a l’altre: «¿Què és l’aigua?» L’educació es deu assemblar bastant a això: no només saber nedar (que això és relativament fàcil d’aprendre), sinó saber per què ho fem, saber on nedem i cap a on. Saber que és l’aigua allà on nedem (mar o riu), saber a quin món vivim i procurar que aquesta perspectiva no es converteixi en una peixera de dimensions ridícules.

Un curs nou és, sempre, una esperança renovada, una baula en la cadena de la transmissió del coneixement i de les virtuts de l’educació. De la convivència. És un elogi dels que neden i dels que saben on neden. No és una notícia excepcional, perquè és recurrent, però és una notícia necessària. Avui, esclar, més que mai. A pesar de tot, les incerteses i els obstacles, el neguit i la por. Començar un curs és, potser, el més important que fem com a societat. I acabar-lo, per descomptat.