Després de veure 'Tenet'

No n’aprenc. Després de veure ‘Origen’, el 2010, i ’Interstellar’, el 2014, ja hauria de saber que les pel·lícules de Christopher Nolan són encara millors si prens apunts. De nou vaig tenir aquesta sensació l’altre dia, quan per fi vaig tornar a una sala de cine per veure la famosa ‘Tenet’. Aquesta vegada el ritme trepidant d’aventura de James Bond em feia mossegar la mascareta amb tensió, però alhora em distreia del rerefons científic, sobre l’entropia dels objectes i els viatges en el temps. Parlant-ne al sortir del cine, la conversa sobre el que havíem entès era tan apassionant com inútil. Un amic que havia fet els deures ens va parlar del llegendari quadrat Sator (SATOR-AREPO-TENET-OPERA-ROTAS) com a clau d’interpretació, i llavors se’m va escapar aquesta frase: ho hauria explicat millor amb una sèrie de sis capítols.

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

No era un comentari innocent. De fet, amb el seu cine Nolan ens ha ajudat a entendre millor les ficcions que parlen de forats temporals i universos múltiples. Potser per això últimament he disfrutat de dues sèries que juguen amb el progrés i els límits de la ciència per plantejar futurs que ara ens semblen impossibles, però ves a saber. ‘Devs’, minisèrie creada per Alex Garland i que es pot veure a HBO, se centra en un milionari de Silicon Valley que desenvolupa un ordinador per mostrar la vida de qualsevol persona en el passat i el futur. El joc d’intrigues sovint queda superat per la bellesa d’algunes imatges impossibles i altament poètiques, com la d’una nena que fa milers d’anys mirava hipnotitzada el foc en una cova.

Molt diferent, en un to de comèdia que es va tornant més negra, ‘Upload’ –a Amazon Prime– s’imagina un futur en què, quan morim, la nostra informació cerebral i la nostra consciència es poden descarregar en un ordinador. Així continuem «vivint» com si res en un món virtual, on els vius ens poden visitar, però també on el capitalisme continua marcant diferències socials. La fabulació està servida. Pot ser que a Nolan li semblin propostes de quincalla, però totes dues es veuen amb creixent interès i una mica de por pel futur que ens espera –i no s’han de prendre apunts–.