L'insegur límit dels lloguers

Facilitar l’accés dels ciutadans a la vivenda hauria de ser sens dubte un dels principals deures de les administracions. L’alça excessiva dels preus, especialment pel que fa al lloguer, s’ha convertit en una barrera infranquejable per a les persones amb rendes més baixes i els joves, a qui les dificultats per trobar una vivenda coarten amb força la possibilitat de desenvolupar el seu projecte de vida. El gran dubte és si la resposta realment més efectiva, com a solució general més enllà de l’atenció a les situacions d’emergència, és la promoció de l’oferta de lloguer assequible o la intervenció directa en la regulació dels preus.

 Mentre aquest dimarts l’Ajuntament de Barcelona presentava un decàleg de bons propòsits per garantir el dret a la vivenda, aquest dimecres es debatrà i votarà en el Parlament la llei per contenir el lloguer a Catalunya, que pretén impedir pujades en uns casos i propiciar rebaixes moderades en d’altres. El text arriba a la Cambra envoltat en una agra polèmica. El primer que es pot remarcar és que una norma tan transcendental per a la vida de les persones hauria de tenir un ampli consens parlamentari. Malgrat tractar-se sens dubte d’una llei de país, els partits no han sigut capaços d’arribar en la vigília de la votació a un acord transversal i sòlid. Ni tampoc de garantir que la llei pugui tenir un recorregut més efectiu que efectista, davant els seriosos dubtes que pugui superar els recursos davant diverses instàncies que s’anuncien.

Les discrepàncies han persistit fins i tot entre els grups que van recolzar la presentació de la llei, això és, JxCat, ERC, els comuns i la CUP. El primer, tot i que va avalar la proposta, va presentar després una important bateria d’esmenes per modificar els seus termes. Per si no fos suficient, entre els diputats d’aquest grup hi ha divergències. Ciutadans, el PSC i el PP, per la seva banda, discrepen de la llei, sorgida d’un acord entre la Conselleria de Justícia (ERC) i el Sindicat de Llogaters. Al seu torn, el sector immobiliari i alguns experts han advertit que les limitacions en els preus poden fer que disminueixi l’oferta, cosa que, lluny de millorar-la, empitjoraria la situació. 

Catalunya no disposa d’un parc prou ampli de vivenda pública de lloguer per poder oferir sortides al ciutadà quan es disparen els preus durant els cicles alcistes de l’economia o es multipliquen les dificultats per fer-los front en moments de crisi com l’actual. Disposar d’aquest parc de vivendes és el gran repte pendent.