Un estiu sense bis

Va ser fa sis anys. Després de passar bona part de l’estiu del 2014 concentrat i confinat escrivint un llibre sobre la música indie a Espanya, la segona setmana de setembre ja no m’arribava sang al cervell i em van treure al carrer a comprar síndria o suavitzant. Feia mesos que no veia un concert i el pessigolleig d’una música llunyana em va obnubilar per complet. Vaig caminar hipnotitzat fins al parc de les Rieres d’Horta. Era mitja tarda. El sol respectava. Les parelles somreien i només es deixaven anar de la mà per aplaudir el grup. Aquelles cançons m’eren tremendament familiar i, alhora, absolutament alienes.

Eren havaneres.

Qualsevol tipus de música et pot caçar desprevingut i donar-te un merescut respir. Qualsevol cançó podrà alleujar-te un mal dia. I aquesta és una de les cartes de la festa major: sembrar música per carrers i places per activar el veí a qui li agrada la festa i arrencar un somriure a l’ennuvolat. A Horta s’havia de celebrar aquesta setmana i la seva absència es nota en l’ambient perquè cada any arriba com un respir providencial just quan comencem a assumir l’inevitable: la tornada a la rutina. La festa major d’Horta és l’últim bis de les vacances.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Ja, aquest any vacances i rutina no signifiquen el mateix que el 2019 o el 1919.  Però festa major, sí. Perquè festa major virtual és el pitjor invent del segle XXI després del cigarret electrònic.

Total, que aquests dies anem pel barri com ànimes en pena. Travessem la plaça Eivissa i recordem la marató rumbera de l’any passat. Albirem els Lluïsos d’Horta i evoquem aquell vespre de bocata i clara amb el jazz dels Hot Cats d’Oriol Romaní. I al passar per la plaça de Santes Creus ens ve a la memòria aquell ‘medley’ de cançons italianes que es va marcar la Banda Simfònica de Roquetes. Potser per això, i assumint que aquest setembre no hi ha festa major, diversos músics s’estan citant els diumenges en la malmesa Font d’en Fargues per assajar i conversar a l’aire lliure, per retornar la música als carrers i, posats a fer, reviure aquest emblemàtic racó que va ser un orgull i font de salut per als veïns d’Horta i que, després de dècades d’abandonament, continua esperant unes obres de rehabilitació.