DUES MIRADES
No fem de la por...
Que no sigui essència de totes les converses, les anàlisis i els comentaris sobre el curs que està a punt de començar
colegiobcn
Una mestra escriu al Twitter: «No fem de la por la base del retorn a les aules». No fem de la por, doncs, l'essència de totes les converses, les anàlisis i els comentaris sobre el curs que està a punt de començar. No deixem que la por s’apoderi de la il·lusió primigènia d’un inici que no és només educació, sinó també convivència, civilitat.
L’escola és el centre on pivota el conjunt de la societat, la polleguera sobre la qual gira la fulla de la porta del que és realment important. I parlem de mesures, de profilaxi, d’espais asèptics, de distància i mascaretes, però quasi no parlem de pedagogia, del que significa avançar en aquest camí que és alhora atractiu i fèrtil i pedregós i àrid.
Molts docents que conec sí que hi pensen, perquè pateixen per la salut, però també pels pronoms i les arrels quadrades, les sumes i la geografia, el ‘Tirant’ i la botànica. Em fan pensar en un poema de Vinyoli: «Tot giravolta com en un parc d’atraccions / però tu i jo vivim al botó de la roda, / on és imperceptible el moviment». Viuen a tocar de l’abisme, amb vertígens diaris, però saben que és al mig de la tempesta, just al mig del tifó, on cal pensar en les coses impertorbables.
