El mercat va impulsar la fusió CaixaBank-Bankia

La compra de Bankia per part de CaixaBank, o fusió si es vol, és la conseqüència lògica d’un procés de canvi que afecta el sector financer des de fa anys i que s’ha agreujat en els últims mesos. El vicepresident del Banc Central Europeu, Luis de Guindos, sense saber segurament de la imminència de l’operació ja alertava aquesta setmana de l’alarmant caiguda de la rendibilitat de les entitats financeres a Europa, incapaces de satisfer les ànsies de beneficis dels inversors. Deia De Guindos que la retribució del capital exigida actualment està entorn del 10% o o 12% i que les entitats amb prou feines són capaces d’oferir el 2% de rendibilitat, un terç de fa un any. Com a conseqüència, la caiguda de la capitalització borsària dels bancs s’estava accelerant, per la qual cosa les fusions eren més possibles i fins i tot aconsellables per enfortir els bancs en la borsa. Fins i tot el BCE prenia ja un posicionament clar, una cosa inusual. Dit i fet. L’operació de CaixaBank amb Bankia està en línia dels consells i els temors. Tot i que De Guindos apuntava més a operacions transnacionals. I en aquesta quiniela entren altres entitats, com el Santander i el BBVA, que en aquesta pugna de lideratges i concentracions estan desitjoses de protagonisme. L’assignatura pendent d’aquest sector financer que arriba de la mà de la revolució ‘online’ és la millora del servei. Entre exigències de pandèmia i falta de personal, el client ja no té la referència de la finestreta de la sucursal i veu els seus diners des d’una mica més lluny que en el passat. Els més grans són els més damnificats i les cues a la porta de les oficines són l’evidència de descontentaments. Però la banca serà més ‘online’ o no serà.