I si es queda, llavors què?

Cap dels dos ha parlat públicament i, no obstant, sabem perfectament la postura de tots dos. D’una banda, Messi es considera lliure i només vol saber on acaba jugant. A l’altre extrem de lapartida, Bartomeu es resisteix a la seva marxa, està convençut que el contracte és vigent i es nega a negociar la seva sortida.

Fins al punt, gairebé estrambòtic, que s’asseurà amb el pare de l’argentí amb l’únic escenari de tornar a oferir-li la renovació. Si es mantenen ferms fins al final, els jutjats acabarien determinant qui té la raó legal –una altra cosa és la moral–.

Però per poder arribar a aquest punt, Messi hauria de comptar amb la complicitat d’un club que el fitxés a risc d’una penalització indeterminada. I el tercer en l’equació, la seva primera elecció, el City, no sembla fins al moment disposat a això.

Així doncs, tot i que l’argentí es vegi fora, si Bartomeu és sincer amb la seva intenció –si no és una postura de força per a la negociació posterior– es podria sortir amb la seva, com va fer el PSG l’estiu passat amb Neymar.

Gàbia d’or

Internament no es cansen de recordar el cas del brasiler. Res nou al PSG. Aquesta famosa gàbia d’or l’han patit jugadors com Verratti, Thiago Silva, Marquinhos, Rabiot o el mateix Neymar.

El dubte és si Bartomeu té fustad’Al-Khelaïfi, i si Messi sabrà reactivar-se, com ha fet el brasiler, que després de quedar-se a desgrat dos estius seguits, s’ha proposat ara convertir les llàgrimes de Lisboa en combustible per guanyar la Champions.

La decisió de forçar el teu capità, format a casa, símbol de la teva època més exitosa, contra la seva voluntat, té un obvi cost en imatge. El Barça passaria a ser un club inflexible amb les seves pròpies llegendes, i no resulta gaire difícil topar –en aquestes xarxes socials que tant preocupen el club– amb la frase del seu president dient que Messi s’havia guanyat el dret a escollir el seu futur. Paraules que ja no s’emporta el vent perquè la viralitat digital ho evita.

Els contractes no contemplen il·lusió

Però més enllà d’aquest peatge, que sembla disposat a assumir, Bartomeu ha de preguntar-se si a part d’evitar passar a la història com el president que va firmar la sortida de l’astre, aconseguirà revertir l’actual estat d’ànim de la seva estrella. Perquè l’argentí ha perdut la fe –i no el culparem per això–.

Mira el projecte i visualitza un altre naufragi, i allà hi ha la diferència amb Neymar. El brasiler ha optat per quedar-se perquè veu el seu equip capaç de repetir aquesta final que va perdre fa uns dies.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

La il·lusió no ve incorporada als contractes, ni es pot exigir a través d’una clàusula. I per molt que Messi assumís que s’ha de quedar, per molt que el president compti amb la seva passió per la pilota com a carta per pensar que rendirà, el cert és que la perspectiva per a l’argentí no haurà variat.

Si el dirigent blaugrana obliga el futbolista a quedar-se, el repte serà per a Koeman: convèncer-lo i seduir-lo perquè recuperi la fe. I aquest, és un desafiament molt més gran que el que té Bartomeu.