Tornem a l'anormalitat

Les vacances s’estan acabant per a la majoria de qui n’ha pogut fer. En el meu cas han inclòs, més que mai, un esforçat intent de desconnexió de les pors acumulades durant la major part d’aquest infame 2020. Em vaig escapar de la gran ciutat després del disciplinat confinament a què em vaig sotmetre durant tres mesos. Els que som aprensius i hipocondríacs ens hem convertit, durant la pandèmia, en els nostres propis zeladors i hem complert a ulls clucs totes i cadascuna de les indicacions que ens manava el senyor Simón, l’epidemiòleg que, a casa, hem adoptat com un familiar més. Després, quan semblava que la disciplina ciutadana havia tingut efecte i la desescalada anunciava una relativa tornada a una nova normalitat, van tornar els contagis i amb ells el mal presagi que el pitjor està per arribar.

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

Ara que entrem en la tardor, que els dies es faran més curts, el fred contribuirà al desànim comú i la tristesa es precipitarà una altra vegada sobre nosaltres. Seran mesos molt durs. Es diu que les ocupacions de vivendes augmentaran exponencialment, sense una llei que empari el propietari. L’atur es dispararà –ja anem per 3.700.000– i la depressió planarà sobre moltes persones. Diuen que abans del desembre apareixerà una vacuna. Per als que se la posin serà el començament d’un canvi físic però sobretot psicològic, perquè la vella realitat, és a dir, l’estat en el qual vivíem abans de la Covid-19, encara tardarà a restablir-se. Mentre passa tot això, haurem de continuar suportant la matraca dels polítics d’aquí i d’allà que s’acusaran de tot el vituperable en comptes de posar-hi l’espatlla tots junts treure’ns de la merda en què estem atrapats.

Siguem forts, ens en sortirem; malparats, però ens en sortirem, malgrat que en temps de crisi es faci evident la mediocritat de moltes persones egoistes i insolidàries que prefereixen saltar-se les normes i viure la seva vida sense importar-los la dels altres.