Sobreviure després de Messi

Un bon amic sosté la teoria, que defensa amb convicció, que les situacions que es produeixen a can Barça, concretament en el seu primer equip de futbol, anticipen el futur més o menys immediat del país. Així, si el Barça va malament i perd, Catalunya, especialment la seva política, tendeix a empitjorar, a deteriorar-se. Si, en canvi, el Barça juga bé i guanya títols, les coses rutllen amb fluïdesa i Catalunya tira endavant. El Barça vindria a ser, doncs, com l'estatueta d'un monjo que es pengen als balcons d'algunes cases. El religiós, amb les muntanyes de Montserrat al fons, informa, mitjançant el desplaçament de la seva vareta, de si plourà, bufarà el vent o farà bo.

Després del 2 a 8 contra el Bayern de Munic i el burofax de Messi les perspectives generals de Catalunya, que no eren gens bones, potser empitjoraran encara més. La pandèmia del covid-19 es fa molt difícil de mantenir a ratlla, l'economia s'acosta a un precipici més que segur i de l'escena política val més no dir res. Abans, en moments d'angoixa, podíem dir que, almenys, ens queda el Barça (el Barça de Messi). Ara ni aquest consol no ens queda.

L'acumulació d'error si la incompetència de Bartomeu, la seva junta i l''staff' que els envolten ens han dut fins aquí. La manera de fer ha estat caracteritzada pel tacticisme, per l'anar sortint del pas i la manca de valentia. El pecat original de tot plegat rauen la falta de projecte i la incapacitat de distingir amb nitidesa el realment important. Allò que fa del Barça el que és (o era), o sigui, un club amb una identitat forta, amb personalitat, especial. Més que un club, si es vol expressar així.

Respecte als socis i als aficionats

Dit això, i donat que les coses són com són i que sembla impossible que Messi es desdigui, s'ha d'exigir que almenys a partir d'ara les coses es facin amb el cap i amb respecte als socis i aficionats. Ells, no sé si cal recordar-ho, són el realment important. De fet, essencialment, ells són el Barça.

És per aquest motiu que l'intercanvi de burofax no pot ser el preludi d'una llarga i envitricollada disputa entre el millor jugador del món (per a mi també de la història) i el que ha estat pràcticament el seu únic club. Aquest escenari seria horrorós si afegiria indignació a la indignació. Per tant, el que cal és que, d'una vegada, es produeixi un diàleg constructiu i s'acordi una sortida raonable i el més elegant possible.

Incomprensiblement -ateses les dimensions de l'organització-, la comunicació no sigut, tot al contrari, un punt fort d'aquest president ni d'aquesta junta. Tanmateix, Bartomeu està obligat -sí: obligat- a donar explicacions als socis i a l'afició. No es pot escapolir com sovint ha provat de fer. Aquesta vegada, no. Té el deure, també el dret, d'oferir els seus arguments. Ha de donar la seva versió sobre un procés que ha arrossegat l'equip fins a la mediocritat, amb el colofó humiliant i determinant del partit contra el Bayern.

També cal que Messi s'acomiadi dels culers. I comparteixi amb ells els motius de la seva decisió. Estic convençut que, si quan es publiquin aquestes ratlles encara no ho ha fet, el mític 10 del Barça ho farà. L'adéu no serà apoteòsic, com sempre havíem imaginat, però no vull ni pensar que Messi -vint dels seus trenta-tres anys vestint la samarreta blau-grana- sigui capaç, tingui la barra sideral, d'anar-se'n a la francesa.

Sortida pactada, explicacions d'un i altre, adéu de Messi a la gent blaugrana... Això és el que els manuals de gestió de crisis aconsellen. Però malauradament no n'hi ha prou amb això. Bartomeu, davant aquest cafarnaüm, ha de fer un últim servei al club i cridar els socis a les urnes de manera immediata. I començar una nova etapa. Fer foc nou. El nou president i la nova junta han de poder començar a treballar tan aviat com sigui possible.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

A dia d'avui el Barça té un entrenador que acaba d'aterrar i un equip mig desballestat. El pressupost caldrà reformular-lo de dalt a baix. La situació econòmica derivada del covid-19 està obrint un esvoranc terrible en els comptes... A més, el Barça és una marca global que, mercès al 2-8 i sobretot a la sortida de Messi (que comporta també menys ingressos), s'ha devaluat fortament.

La situació límit obligarà als nous gestors, quan aquests arribin, a, primer, arrelar la reconstrucció en els valors que defineixen la identitat del Barça i, segon, a partir d'aquests valors generar uns objectius i una estratègia per als pròxims anys. Sobreviure després de Messi no serà una labor fàcil. La reconstrucció no serà ni fàcil ni ràpida. El nou president i la nova junta, això sí, tindran una avantatge a favor seu. Quan un ha tocat fons només pot millorar.