DUES MIRADES

L'encanteri de Catalunya

Mai és un bon moment perquè Messi abandoni el Barça, però el present és especialment negre perquè el país va de davallada

1
Es llegeix en minuts
messitorraok

messitorraok

La marxa de Messi desperta reaccions. I no només en l’àmbit esportiu. El seu joc estratosfèric ha portat la màgia més enllà del camp de futbol. Aquell gloriós 2009 va elevar l’orgull col·lectiu a l’altura de les sis copes guanyades. Tot semblava possible.

Mai és un bon moment perquè Messi abandoni el FC Barcelona, però el present és especialment negre. Recordem, el Barça és més que un club. I Catalunya va de davallada. No són les set plagues d’Egipte, però se li assembla. En plena pandèmia mundial, l’economia sotsobra. El sistema sanitari, castigat per les retallades, suma desgastos. Després d’assistir a la vergonyosa i deslleial supèrbia del Govern durant l’estat d’alarma, hem hagut de suportar la seva pèssima gestió. El procés va fer somiar centenars de milers de persones, avui deambula mancat d’estratègia i de sortides. Durant dècades, Catalunya era i es percebia paladí del progrés i l’excel·lència. Ara, aquesta imatge està entelada. Messi és només un esportista, i també un símbol. El bruixot que va fer sentir invencible bona part de la societat. La seva marxa incrementa el gust de pèrdua.