Fumar i contagiar

És molt probable que, més enllà de les prescripcions profilàctiques contra la covid-19, la prohibició de fumar al carrer i a les terrasses fos el desig ocult de l’Administració, entestada en campanyes contra el fum i alhora receptora dels impostos que genera el tabac. La prohibició més estricta seria deixar de vendre’l, però aquesta mesura segurament generaria un doble daltabaix: l’evident ensorrament dels estancs i la proliferació del mercat negre. Com que, ara per ara, és inviable, la taca d’oli contra el tabac s’estén d’una manera més subtil, amb més giragonses, potser, però amb una efectivitat demolidora.

No defensaré cap dret adquirit ni advocaré per una confabulació antipandèmia. He de pensar que és cert que el fum no solament intervé en el deteriorament de la salut de qui fuma, sinó també en l’entorn més proper, que rep amb virulència les exhalacions dels fumadors, hipotètics transmissors del virus, com ho poden ser també (això diuen) els que riuen massa sorollosament o els que criden amb massa entusiasme. Ens quedarà un panorama francament simpàtic: asèptic, silenciós, esporuguit, cada vegada més reclosos en cavernes llicencioses o en claustres desinfectats.