Els jutges i la pandèmia

Estic segur que cada jutge ha analitzat el marc normatiu, i ha considerat les competències de les autoritats sanitàries. No ho ha fet per caprici, sinó perquè sobre la seva esquena recau un paper essencial en la protecció dels drets fonamentals. L’article 8.6 de la llei de la jurisdicció contenciosa administrativa diu que «correspondrà als jutjats contenciosos administratius l’autorització o ratificació judicial de les mesures que les autoritats sanitàries considerin urgents i necessàries per a la salut pública i impliquin privació o restricció de la llibertat o d’un altre dret fonamental». No obstant, tinc la impressió que potser no tots els jutges entenen de la mateixa manera el que és un dret fonamental.

El que es pot considerar un dret «fonamental» no depèn de la importància subjectiva que cadascú concedeixi a un dret en particular: es restringeix als que es troben en els articles 15 a 29 de la Constitució (CE). Aquesta és la interpretació del Tribunal Constitucional ja des de la STC 76/1983, en el fonament jurídic 2. I tot i que la llibertat de desplaçament és sens dubte un dret fonamental com el dret de reunió (arts. 19 i 21 CE), em costa veure l’afectació d’un dret fonamental quan s’imposa l’obligació de l’ús de la mascareta, la limitació dels horaris de tancament dels establiments dedicats a l’oci o la prohibició de fumar. D’altra banda, també trobo a faltar en algunes resolucions judicials la consideració del dret a la vida (art. 15), com un dels drets fonamentals la preservació del qual pot justificar la limitació d’altres del mateix caràcter.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

No s’han de veure en aquestes consideracions una desqualificació general als jutges. Compleixen un paper essencial, i estic segur que molts aplaudeixen les interlocutòries que deixen sense efecte unes mesures sanitàries que poden ser irracionals, sempre són molestes i tenen efectes negatius sobre l’economia. D’altres, en canvi, elogiaran els jutges que ratifiquen aquestes mateixes mesures, i hi veuran un exemple de deferència envers les lleis que permeten a les autoritats sanitàries actuar en defensa de la salut pública. Totes les postures són raonables, i poden basar-se en arguments jurídics plausibles. No obstant, el resultat d’aquestes diferències en la protecció de la llibertat i els altres drets fonamentals fa difícil la garantia de la seguretat jurídica que ofereix la Constitució (art. 9.3). Falta la seguretat jurídica quan no és previsible l’aplicació del dret.

Mentre les diferents autoritats sanitàries tenen criteris semblants sobre la idoneïtat de les mesures destinades per combatre la pandèmia, els jutges tenen visions diferents sobre la compatibilitat amb el nostre marc jurídic. Pel que sabem, el Tribunal Constitucional no resoldrà fins a l’any que ve el recurs d’inconstitucionalitat presentat per Vox, de manera que haurem d’esperar fins aleshores per saber el que es pot fer o no en l’estat d’alarma per combatre el coronavirus. En aquestes circumstàncies, s’ha de demanar al legislador estatal, que dicta la legislació bàsica en matèria de sanitat, que habiliti expressament les autoritats sanitàries per prendre les mesures indispensables. Que quedi clar el que es pot fer, perquè deixem d’estar pendents cada setmana del que interpreti un jutge. I que s’afanyi el Tribunal Constitucional, també.