Idees
I aleshores es va despertar...
Els nostres somnis provenen d'un lloc desconegut, on els altres no poden accedir, i solen obeir a codis indesxifrables, massa privats
zentauroepp52654553 icult sueo200821200703
Potser és només una casualitat, però en totes les obres de ficció que he llegit aquest estiu hi sortia, en algun moment, la descripció d’un somni. El narrador, ja fos en primera o tercera persona, sentia la necessitat d’explicar allò que durant un temps indeterminat d’inconsciència, mentre dormia, havia ocupat la ment d’un personatge. Potser no m’hauria de sorprendre, perquè és força habitual que els somnis, amb la seva naturalesa etèria, tinguin un poder de seducció: la possibilitat de trencar les lleis de la lògica és molt temptadora, sobretot perquè els somnis no estan obligats a ser versemblants i permeten una fugida momentània en l’estil.
La literatura clàssica es refiava dels somnis com una forma de diàleg amb els déus, o com un avís premonitori sobre el futur. Al 1855, Gérard de Nerval obria la novel·la curta ‘Aurélia’ amb aquesta frase: «El somni és una segona vida». La seva prosa lírica explorava els límits de la percepció tot esborrant les fronteres entre somni i realitat. Però quan entrem en territori realista, els somnis sovint són el recurs fàcil de l’escriptor per fixar el caràcter d’un personatge, o fer créixer dubtes personals. El problema és que sovint el somni inventat, imaginatiu, bromós, acaba resultant massa lògic dins el context de la narració, fins i tot previsible en la seva estranyesa. I encara és pitjor quan el misteri queda trencat per aquella frase temible: «I aleshores es va despertar».
«Explica un somni i perdràs un lector», va escriure Henry James. Els nostres somnis provenen d’un lloc desconegut, on els altres no poden accedir, i solen obeir a codis indesxifrables, massa privats. A més, tots sabem per experiència que la descripció amb paraules d’un somni sovint és un reflex pàl·lid del que hem viscut de debó, molt més inquietant. En una novel·la, doncs, els somnis són una mentida dins la mentida, de la ficció. Així és com ho explicava Joan Didion en una entrevista: «Ningú vol escoltar els somnis dels altres, ja siguin bons o dolents: ningú vol anar pel món amb això. L’escriptor sempre està entabanant el lector amb el seu somni». Que dormiu bé aquesta nit.
