El futur de la monarquia

Elionor i el que ha de ser

Els temors heretats ja no dibuixaran els interrogants. ¿Per a què serveix la Monarquia?, aquesta serà la qüestió

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp54439267 graf694  petra  10 08 2020   los reyes felipe vi  i  y letiz200810194959

zentauroepp54439267 graf694 petra 10 08 2020 los reyes felipe vi i y letiz200810194959 / Ballesteros

Les cròniques recullen la pregunta que una nena va fer a la princesa Elionor a Mallorca: «¿Què vols ser quan siguis gran?» L’interrogant va ser conclòs per Letizia, «el que vol no, el que ha de ser». És a dir, les cartes del futur estan marcades per a la princesa.

No tinc ni idea de com s’explica a una filla que els contes de reines i princeses per a ella són una realitat. El que és evident és que aviat ha de desaparèixer qualsevol engruna de màgia. Amb 14 anys, Elionor ja sap que el seu arbre genealògic està ple d’exilis forçosos, que família i negoci van junts i que el seu nom apareixerà als llibres d’història. Encara és una incògnita en qualitat de què.

Tot i que el concepte de la monarquia lliga malament amb el segle XXI, és cert que algunes democràcies europees lluen els seus sobirans sense dificultat. Aquest no és el cas d’Espanya. Ni Joan Carles I ha sigut un model de res en els últims lustres, ni Felip VI ha sabut crear les complicitats necessàries per justificar una figura ancorada en un model d’Estat vetust.

Notícies relacionades

La petició d’un referèndum sobre la Monarquia no és un clamor. Encara no. Fuetejats per la pandèmia i per una aguda crisi econòmica, el temor d’una desestabilització més gran imposa certa sordina a les crítiques. Així, el valor principal de la Corona té poc a veure amb les seves virtuts. Per damunt de tot, preocupa el desencaixament que pugui provocar la seva absència. ¿Aguantarà el tauler de l’Estat? El temor no és nou. La Transició es va fer com es va poder, les peces van encaixar amb calçador i trontollant, i es va quedar el temor del canvi. Millor no tocar-ho.

En un joc d’hipòtesi, Elionor podria ser reina d’Espanya d’aquí a quatre anys. La idea no deixa de resultar un anacronisme pertorbador. Encara més en un món de precarietat, de desigualtat creixent i amb l’ascensor social avariat. Per una simple qüestió temporal, els temors heretats ja no dibuixaran els interrogants. ¿Per a què serveix la Monarquia?, aquesta serà la qüestió. I ningú es conformarà amb un «ha de ser».