IDEES
Històries d'una casa
zentauroepp54469875 icult arte200813142234
Fa set dies els parlava de Natalia Ginzburg i les seves històries familiars, sovint unides a un paisatge i una casa. Les cases guarden històries, traspassen els anys i observen en silenci les nostres vides. En un altre registre, fa uns anys Richard McGuire va publicar una novel·la gràfica, ‘Aquí’ (Salamandra), que trencava les convencions de gènere. Cada pàgina del llibre reprodueix el mateix espai –la sala d’estar d’una casa– a través del temps. Anant cap endavant i cap enrere, veiem com passen les generacions, viatgem al passat remot i el futur imprevisible, i mentrestant veiem el pas dels anys, els segles, i com els habitants de la casa viuen moments d’alegria o dissort, conten acudits i tenen atacs al cor, mentre els objectes de l’habitació també van canviant.
El noruec Simon Stranger explora en ‘Els seus noms per sempre’ les connexions dramàtiques d’una llar
El fil narratiu d’una casa en el temps ens ajuda a comprendre la intriga que subjecta les nostres vides. De vegades el relat d’una casa té aires de comèdia, però també pot ser un drama que desconeixeran els nous habitants. En la sèrie ‘Por qué matan las mujeres’ (HBO), per exemple, els tocs d’humor negre acompanyen tres parelles que van viure en una mateixa casa, en els anys 60, en els 80 i en el present. Sabem que les tres històries acabaran amb un mort, però no sabem com ni per què: tot i que no és una història de fantasmes, el que uneix aquestes vides és l’escenari, el veïnat i les seves convencions socials, els secrets que només coneixen aquelles parets.
En canvi, en ‘Els seus noms per sempre’ (Editorial Empúries), el narrador noruec Simon Stranger explora les connexions dramàtiques d’una llar. Acabada la segona guerra mundial, una família jueva s’instal·la en una casa de Trondheim que havia sigut caserna dels nazis durant la invasió i on s’havien torturat i assassinat jueus. ¿Es pot ignorar i suportar el pes històric d’una casa? ¿Són innocents les seves habitacions, si senten encara els crits de dolor al seu interior? Basada en una història real, la novel·la de Stranger surt de les quatre parets per reconstruir un període terrible i es converteix en un homenatge a les víctimes, però, al seu torn, ens porta a pensar en el lloc on vivim i llegim.
