La sospitosa vacuna russa

El desenvolupament d’una vacuna pot portar anys de feina. I tot i així, no existeix cap garantia que tingui èxit: hi ha malalties d’origen víric que s’han arribat a erradicar gràcies a campanyes de vacunació globals, i altres per a les quals continua sense haver pogut desenvolupar-se un mètode d’immunització. No obstant, davant la pandèmia de la Covid-19 la humanitat no està en disposició de resignar-se a esperar durant anys ni contempla tan sols la possibilitat que no hi hagi una vacuna viable. I afortunadament els científics consideren que és raonable esperar, a partir de les característiques del virus i de l’immens desplegament de recursos invertits, una solució en un temps raonable.

L’expansió de la Covid-19 ha posat el món en compromís. Les mesures de prevenció disponibles fins al moment (higiene, distància física, detecció primerenca dels casos i aïllament d’aquests) han demostrat que inclús si se segueixen de forma escrupolosa només són capaces, i això és molt, de sufocar els successius rebrots abans que es desbordin en forma de propagació exponencial de la malaltia. I arribat a aquest punt, només val un confinament generalitzat que seria catastròfic haver de reiterar. Per això els governs estan invertint una quantitat de recursos inèdita i la ciència està fent l’indicible per aconseguir una vacuna eficaç i segura escurçant els terminis de les successives fases d’assaig, i compartint la informació perquè tots els equips que treballen en diverses estratègies i fórmules aprenguin dels encerts i errors dels altres sense consumir temps innecessari ni duplicar esforços. Res d’això, no obstant, inclou la possibilitat de començar a administrar a la població general una vacuna sense que hi hagi certeses raonables que immunitzi de forma efectiva i acceptablement duradora i sense efectes secundaris que superin el benefici.

No sembla, per la informació que es disposa fins al moment, que el compost creat per laboratoris russos la suposada efectivitat del qual i aplicació immediata va anunciar ahir Vladímir Putin hagi sigut desenvolupat seguint cap d’aquests principis de transparència i informació compartida, ni que hagi superat els assajos necessaris. L’Organització Mundial de la Salut no ha tardat a mostrar el seu escepticisme i reclamar les proves necessàries. L’anunci del president rus (incloent el secretisme i les ressonàncies del nom triat per al fàrmac, Sputnik) sembla que vulgui equiparar la carrera internacional per aconseguir una vacuna amb la carrera espacial en la qual l’URSS va prendre la davantera. Però si la necessitat d’aturar la pandèmia sí que justifica tots els esforços extraordinaris que s’estan realitzant, altres motius que és inevitable entreveure rere l’anunci d’ahir no tenen cap justificació. Ni l’orgull nacional, ni utilitzar el remei com a instrument per guanyar influència internacional, per fonamentar la imatge d’un líder o, ni de bon tros el càlcul electoral, temptació a què tampoc sembla immune un Donald Trump que veu acostar-se una cita electoral amb pronòstics cada vegada més complicats per a ell.