SUPERÀVIT LOCAL
Un acord enrevessat per esquivar un absurd
El pacte entre Hisenda i els ajuntaments hauria d'haver consistit en una cosa més senzilla: tornar als municipis la seva autonomia financera
monterook
La regla de la despesa imposada pel PP als ajuntaments el 2012 va forçar molts consistoris a acumular uns diners que no podien ni poden gastar fins i tot en temps d’emergència per no generar dèficit. Quan el coronavirus va arrasar les arques de l’Estat, la ministra d’Hisenda es va fixar en els aproximadament 14.000 milions de superàvit local. Primer va pensar a traspassar-los ras i curt a Hisenda, convertint els ajuntaments en finançadors del Govern. Els alcaldes, començant pels socialistes, van clamar al cel davant una idea tan forassenyada; tot i que l’objectiu d’acabar amb l’absurd fos compartit per tots. El pla inicial es va anar complicant a mesura que s’anava modificant, fins a arribar a l’acord ‘in extremis’ aconseguit en la FEMP gràcies al vot de qualitat del president, alcalde socialista de Vigo, i l’abstenció del representant d’IU-Unides Podem.
El pacte entre Hisenda i la FEMP té un aspecte positiu al permetre posar en circulació uns diners molt necessaris per als ajuntaments i també pels diferents aspectes incorporats a l’acord: 400 milions per fer front al dèficit del transport públic, promesa de revisió del finançament local i de suspensió de la regla de despesa, i la participació del sector local en els fons europeus, una possibilitat que ja va deixar caure el president del Govern després de la reunió de la Conferència de presidents autonòmics. No obstant, per ser un pacte històric com el va qualificar el PSOE, hauria d’haver consistit en una cosa més senzilla: tornar als ajuntaments la seva autonomia financera, alliberant-los, simplement, de la regla de despesa i fent-los partícips de la flexibilització del dèficit promulgada per Brussel·les.
Notícies relacionadesEl document final imposat per la ministra María Jesús Montero és complex, gairebé enrevessat. Servirà per eludir els dos inconvenients legals existents per utilitzar lliurement els diners locals; però partint d’incentivar els ajuntaments a traspassar el seu superàvit a Hisenda per així tenir accés proporcional al fons de subvenció creat pel ministeri. En 15 anys (el termini es va ampliar en cinc anys al cap de poques hores de tancar-se), els ajuntaments que accedeixin a traspassar el superàvit hauran recuperat també els seus fons i se suposa que aleshores ja podran utilitzar-los sense obstacles.
Els ajuntaments necessiten oxigen, asfixiats com estan pels costos ocasionats pel coronavirus i l’amenaça d’una crisi econòmica que dispararà la despesa social fins a extrems anguniosos. El regust de desconfiança generat pel mecanisme aprovat per fer circulars els seus diners, denunciat des del PP fins a Unides Podem, passant per Quim Torra (evidentment, atiant els alcaldes catalans a negar-se a transferir diners a l’Estat), s’endolcirà quan es compleixin la resta de compromisos fixats. Això, si aconsegueix la ministra d’Hisenda l’aprovació parlamentària. La recerca de liquiditat la pot haver obnubilat i complicat la vida al seu president.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
