Només un barri

Si hi ha un senyal inequívoc que aquest estiu no és com els altres, el trobem a la sortida del metro de les Corts. O més ben dit: no el trobem, perquè fa diversos mesos que cap turista s’atura a preguntar-nos com s’arriba al camp del Barça. Però a part d’això, i que la piscina municipal, ¡oh miracle!, no tanca aquest any a l’agost, la vida del barri no sembla gaire alterada. Continuem sent «els del Camp Nou», «els del Corte Inglés» o «els de l’Illa», per citar tres mastodonts que són al barri però que no són exactament del barri. I és que els de les Corts som a tot estirar «els de les facultats», i amb prou feines sortim als mapes literaris: s’esmenta l’antiga bòbila que hi va haver a la Travessera a ‘Lo mejor que le puede pasar a un cruasán’, i es cometen sengles assassinats en novel·les d’Andreu Martín i Manuel de Pedrolo, i poca cosa més.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Però som diversos –no té res a veure Pedralbes amb Collblanc, o aquests amb l’antic centre històric– i aquí vivim i envellim (¡de fet, som el barri de Barcelona amb una mitjana d’edat més gran!). Demanem voreres més amples i un carril bici a l’avinguda de Madrid, perquè en el passat ja vam guanyar mobilitat: a la plaça de la Concòrdia, les terrasses s’omplen ara cada tarda desafiant la calor i la pandèmia, però van arribar a passar cotxes front de la sòbria façana de l’església del Remei. De fet, la reurbanització dels carrers veïns es va començar ben entrats els noranta; i encara no ha conclòs.

Jo vaig arribar a jugar algun diumenge dels vuitanta als solars de les Cristalleries Planell –lloc d’una vaga de nens obrers, el 1925– i de la Pirelli, on es va alçar la primera sala Bikini. Si tots aquests noms no els sonen, potser es deu que també lluïm les cicatrius de l’especulació, on abans havien estat la Torre Melina i la Colònia Castells. Però el nostre agost no es viu tan diferent al d’altres anys. Potser sigui perquè mai ens vam creure dipositaris d’un destí manifest, ni ens vam recrear en un passat mític, ni decorem els carrers quan hi ha festes, ni pengem banderes del districte als balcons. Les Corts és només un barri i potser en això resideixi la nostra sort.