EDITORIAL
Repensar la Barcelona turística
És necessari un treball conjunt públic i privat per corregir els excessos que han convertit algunes zones en simples parcs temàtics
ferranok
Barcelona és una ciutat turística i com a tal està pagant una elevada factura pels efectes de la Covid-19 en aquest sector que, segons dades del mateix ajuntament, representava fins a la data entorn del 14% del PIB de la ciutat i ocupava més de 150.000 persones.
El paisatge de persianes abaixades –moltes de forma definitiva– que va apropiant-se dels barris més turístics és molt més que una fotografia. Darrere de cada negoci que tanca hi ha emprenedors i assalariats que diuen adeu als seus ingressos. I l’impacte negatiu va més enllà de les butxaques dels directament afectats, perquè acaba perjudicant tots els sectors d’activitat econòmica, tots els barris i tots els ciutadans.
A curt termini, la ciutat necessita recuperar el flux de turistes per reprendre el seu pols vital i mitigar els efectes d’aquesta crisi sobrevinguda. S’imposa l’exigència que les autoritats continuïn treballant en el control efectiu de la pandèmia perquè Barcelona i tot Catalunya siguin percebudes com una destinació segura des del punt de vista sanitari. No hi ha mitges tintes possibles ni lloc per als discursos turismofòbics que veuen en la Covid-19 l’excusa amb què poder implantar un adamisme econòmic que alteri d’un dia per l’altre una lògica i una estructura productiva construïdes durant dècades.
Visió estratègica, recursos i temps
Modificar un model econòmic requereix visió estratègica, recursos i temps per implantar-lo. És en aquest punt on es fa més necessari que mai un treball conjunt de les administracions –i també de la iniciativa privada– per corregir els excessos que han convertit algunes zones de la ciutat en monocultius turístics sense una altra alternativa que la desertització forçosa quan el flux de viatgers cessa o disminueix dràsticament com ara.
És imprescindible que entre tots siguem capaços de fixar uns objectius compartits per al futur a llarg termini. Recuperar el turisme quan sigui possible i que, alhora, la ciutadania torni a apropiar-se i sentir com a pròpies parts de la ciutat a què havia renunciat n’hauria de ser un. Només d’aquesta manera Barcelona podrà continuar sent una ciutat turística de primera divisió i evitar els riscos i els costos associats a convertir alguns barris en parcs temàtics.
