Les dues ànimes del Govern

La decisió última va estar, per tant, consensuada entre la casa del Rei, la Moncloa i, òbviament, Joan Carles de Borbó. És el lògic en un assumpte d’Estat d’aquesta transcendència en el qual es tracta de protegir la institució monàrquica i la figura de Felip VI. És normal, per tant, que aquestes converses es desenvolupessin amb absoluta discreció. Aquest és un assumpte que s’ha portat entre Sánchez; la seva vicepresidenta primera, Carmen Calvo, i la casa reial, i del qual no van tenir coneixement ni el vicepresident segon, Pablo Iglesias, ni la resta de ministres d’Unides Podem, ni tampoc en sabien res la majoria dels ministres socialistes. Potser els que tenien alguna relació amb la sortida de Joan Carles I d’Espanya, per exemple, el d’Interior.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

A Iglesias i a la resta d’Unides Podem no els ha agradat ni la decisió adoptada, que consideren una «fugida indigna», ni el secretisme dins del Govern, que els ha mantingut ‘in albis’ i que es podria interpretar com una falta de confiança del president en el seu vicepresident segon. Potser per això –o simplement perquè està en la seva naturalesa–, no han dubtat a manifestar el seu disgust públicament, evidenciant les diferències, ja conegudes, entre la part socialista de l’Executiu, la majoritària, i la part podemista, la minoritària, entorn de qüestions com la monarquia o la mateixa Constitució del 78. Les dues ànimes del Govern: la del PSOE, que es deu al pacte constitucional, que continua subscrivint, com Sánchez ha ratificat aquest mateix dimarts, i la d’UP, que proclamaria ja la república, si pogués.

Sembla difícil conviure amb aquestes discrepàncies, que són de fons i no de matís, i cada vegada que s’expressen hi ha qui pensa que la coalició saltarà pels aires. De fet, al PP aquests desacords en el si del gabinet ministerial l’han despistat molt, perquè en el seu esquema mental no cap un Govern amb unes desavinences tan grans. Però, no. La coalició sembla gaudir de bona salut malgrat discrepar en públic sobre el Rei o sobre els contactes amb Ciutadans en la recerca d’aliats per aprovar els Pressupostos Generals. Deuen ser els desacords pactats que acompanyen els pactes de coalició. O és simplement el coneixement de l’altre. «Hi ha un discurs institucional d’Estat, que és el socialista, i un altre de més disruptiu, que és el de Podem», diuen a la Moncloa. Doncs això.