IDEES
Per què maten les dones
zentauroepp53761850 teletodo por qu matan las mujeres est protagonizada por lu200804130240 /
Hi ha sèries que, sent meravelloses, es perden en el mar de la infinita varietat en què tendim a consumir amb l’ansietat de qui ho vol tot, sense tenir temps per a res. Ens deixem emportar per la marea del que els altres estan veient, caient, més que descobrint, en la nostra última obsessió televisiva.
Algunes sèries simplement passen desapercebudes. D’altres, en canvi, t’atrapen amb un títol evocador que pot arribar fins i tot a superar la qualitat del que més tard trobes, capítol rere capítol. Una sèrie que ha aconseguit atrapar-me en la meravellosa complexitat de significants i la pícara complicitat del seu títol ha sigut ‘Por qué matan las mujeres’. Tractant-se d’una sèrie que parla de tres crims comesos en una mateixa casa, en tres èpoques diferents, podia haver portat molts títols diferents, però ha sigut aquest el que m’ha obligat a asseure’m davant del televisor, carregada de dolços i cervesa, per explorar amb HBO per què, efectivament, poden arribar a matar les dones.
‘Por qué matan las mujeres’, d’HBO, fa gala d’un deliciós surrealisme narratiu que resulta captivador per a l’espectador que tendeix a veure-ho tot
Aquesta sèrie no és, ulls vista, un exercici estètic d’ideologies revolucionàries. Descansin tranquils –a desgrat personal– aquells que, veient el títol, van sacsejar el cap amb el menyspreu propi de qui no vol aprendre que les dones són persones. ‘Por qué matan las mujeres’ narra la vida de tres famílies que van viure, una darrere d’una altra, a la mateixa magnífica casa als afores d’una gran ciutat, personificant l’evolució del somni americà al llarg del temps.
Notícies relacionades‘Por qué matan las mujeres’ fa gala d’una deliciosa tendència al surrealisme narratiu que resulta senzillament captivadora per a l’espectador que tendeix a veure-ho tot. La saturació estratègica del color, el ritme de l’acció, els salts en el temps i les confessions dels personatges, parlant directament a càmera com si es tractés d’un documental de crims reals, fan d’aquesta sèrie una bona opció per a aquell dissabte rebel en què un no sap que veure.
Recomano veure la sèrie amb un Martini i un bloc de notes a mà. Mai se sap què podem arribar a aprendre.
