El nostre món és el món
El mar de Rafel Nadal
A l'acabar de llegir 'Mar d'estiu. Una memòria mediterrània' he entès per què Nadal va deixar una posició privilegiada en el periodisme. Emprenia un altre dels seus viatges
Rafel Nadal, la setmana passada en un cèntric hotel de Barcelona. /
Una nota de Catalunya és la influència –fins i tot durant el franquisme– d’algunes famílies nombroses, burgeses i catalanistes. Una és la del cirurgià Moisès Broggi. Una altra, els Nadal de Girona. El més conegut és Quim Nadal, alcalde del PSC durant molts anys i que va ser candidat a la Generalitat contra Pujol. Quim Nadal és un referent dels que volien un PSC obert al sobiranisme. Però el primer Nadal que vaig conèixer va ser l’historiador Jordi Nadal Oller, deixeble de Vicens Vives, que va marcar tota una generació amb els seus genials cursos d’història econòmica. Em va fer llegir Carlo Cipolla, Gordon Childe... I Jordi Nadal és oncle de Quim Nadal Farreras, l’exalcalde; de Rafel Nadal Farreras, i crec que d’uns nou germans mes.
Rafel Nadal va estar molts anys a EL PERIÓDICO –primer al costat d’Arturo San Agustín i Jordi Mercader– en un eficaç equip de màrqueting. Després com a director del diari, després d’Antonio Franco, durant la discussió de l’Estatut del 2006 i la presidència de José Montilla. Llavors el vaig tractar a fons –jo havia començat a col·laborar en aquest diari amb Antonio Franco– i vam parlar a fons sobre els efectes que la sentència del Constitucional anava a tenir sobre el futur de Catalunya i d’Espanya. Un dia em va dir: «La qüestió no és que Girona sigui independentista, sinó que ja se sent independent». Li ha passat després a mig Catalunya.
Reinventar-se als 56 anys
Després, amb la seva habitual autoconfiança, em va comunicar que deixaria la direcció del diari. Volia fer altres coses. Vaig pensar que reinventar-se als 56 anys era una aventura incerta. Avui és un escriptor d’èxit amb llibres i novel·les vinculades a la vida catalana, com ‘Quan érem felicos’ (premi Josep Pla 2012), ‘Quan dèiem xampany’ o ‘El fill de l’italià’. Ara ha publicat ‘Mar d’estiu. Una memòria mediterrània’, un dels més venuts aquest estrany Sant Jordi i que acabo de llegir.
Notícies relacionadesÉs una barreja d’apunts personals i de viatges. Des dels seus records d’estiu a la platja de la Fosca (Palamós), com el despreocupat fill d’una família benestant, fins als seus disfrutats viatges (Xipre, Stromboli, Hidra...) pel Mediterrani. I torna a la Fosca per explicar una història xocant. Poc després del final de la guerra civil, una bona nedadora, Fina Dalmau, filla de diputat republicà exiliat, va salvar la vida, arriscant la pròpia, de qui va resultar ser el director general de seguretat de Franco. També destaca un retrat molt personal de Salvador Dalí a través de diversos sopars de gironins a Port Lligat.
A l’acabar-lo he entès per què Rafel Nadal va deixar una posició privilegiada en el periodisme. Emprenia un altre dels seus viatges. I el disfruta amb el mateix impressionisme amb què retrata la Nicòsia partida pel conflicte entre grecs i turcs.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.