Editorial

Puigdemont continua dividint

Després de l'inici del procés congressual del nou Junts, queda per veure com aguanta l'actual PDECat el ganxo de l'expresident

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp54242927 grafcat137  barcelona  25 07 2020   el presidente de la gene200725222856

zentauroepp54242927 grafcat137 barcelona 25 07 2020 el presidente de la gene200725222856 / Luis Diaz

Carles Puigdemont ha abandonat de facto el partit que el va fer president de la Generalitat després de les eleccions del 2015, el PDECat. Les seves proclames a favor de la unitat de l’independentisme sonen cada dia més buides perquè no es corresponen amb el que ha sigut la seva pràctica política des que va accedir a la presidència de la Generalitat. Els seus actes polítics semblen cada dia més guiats pel ressentiment i no per la voluntat de plantejar solucions als problemes de Catalunya, que tenen a veure amb el desafiament independentista, però també amb l’emergència sanitària, econòmica i social derivada de la Covid-19. És temps de reconstrucció i no d’autodestrucció.

El nou Junts per Catalunya que Puigdemont vol convertir en «central» dins de l’independentisme no és res més que una amalgama de càrrecs institucionals que confien en el ganxo electoral de l’expresident per seguir als seus llocs i frenar el que sembla ser, ara sí, un relleu en tota regla d’Esquerra. Les divergències ideològiques entre, per exemple, Quim Torra i Miquel Buch en matèria de seguretat, o entre Elsa Artadi i Jordi Sánchez en temes socioeconòmics semblen insalvables mentre no hi hagi una data històrica a la vista. Junts no sembla ser avui res més que una plataforma electoral del presumptament carismàtic Puigdemont, sense perfil ideològic i sense un programa plausible per fer efectiva la república que anhelen menys de meitat dels catalans. 

Després de l’inici del procés congressual de la nova formació, queda per veure com aguanta l’actual PDECat el ganxo de Puigdemont. La direcció es manté ferma en no diluir-se en el nou partit de l’expresident i el primer dia no hi va haver fugues inesperades excepte la de Meritxell Borrás, una professional de la supervivència política des dels temps de CDC.  Si els de Bonvehí aguanten aquest pols en les pròximes setmanes, el panorama polític català pot donar un tomb perquè les veus a favor de la renúncia a la unilateralitat poden acabar sent majoritàries, la qual cosa canviaria radicalment l’agenda electoral i deixaria Puigdemont arraconat amb la CUP, per a incomoditat de molts dels dirigents que s’han sumat al seu partit i de molts dels seus votants.