MIRADOR

La punta de l'iceberg obscè

Als independentistes se'ls espiava per la cara, per les seves idees, sense que existís cap delicte

2
Es llegeix en minuts
torrent2ok

torrent2ok

Al 2017, tot aquell que jugava algun paper en l’independentisme, en la política o en la societat civil, sospitava, temia, que el seu telèfon mòbil estigués punxat. En realitat, aquesta sospita i aquest temor existien des de feia uns quants anys. Al segon grup, el dels no polítics, s’incloïen activistes, periodistes, intel·lectuals, etcètera. Alguns fins i tot van rebre avisos concrets perquè actuessin amb prudència. Va ser en algun moment d’aquell període anterior al 2017 quan molts van decidir fer servir l’aplicació Telegram en lloc de WhatsApp.

Recordo perfectament que en aquella època vaig preguntar a un membre destacat del Govern si els mòbils dels consellers estaven encriptats. Em va dir que no, que només el del president Artur Mas. Li vaig comentar si eren conscients que segurament tot el gabinet estava sent piratejat. Va respondre que intentaven prendre precaucions quan es comunicaven entre ells o es reunien (per exemple, deixant els terminals fora de l’habitació).

Tot això va reforçar la meva impressió que difícilment l’independentisme podia guanyar, si s’acabava produint, la lluita amb l’Estat. Si t’espien a tu però tu no pots espiar-los a ells, ¿com vols guanyar? Era un front més en què l’independentisme es trobava en inferioritat de condicions davant els aparells de l’Estat. La guerra bruta només la podia fer, realment i a fons, una part.

Ara hem pogut contemplar la punta de l’iceberg obscè gràcies a un grup d’investigadors canadencs. Sabem que algú –pot ser que el CNI– va espiar Roger Torrent –segona autoritat de Catalunya– i altres independentistes. Un programa de ‘software’ –Pegasus– va ser introduït als seus mòbils entre els mesos d’abril i maig del 2019. Aquí sorgeixen una tirallonga de qüestions. Per exemple: ¿per què se’ls espiava el 2019? ¿A quants altres polítics, activistes, periodistes i personalitats de la societat civil se’ls havia espiat o se’ls ha començat a espiar després? ¿Qui espiava o espia? ¿El CNI, la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, la intel·ligència militar? ¿Quants programes, a més de Pegasus, s’han utilitzat o s’utilitzen?

Notícies relacionades

Durant el judici de l’1-O va quedar clar que els cossos i forces de seguretat van espiar preventivament, exploratòriament, l’independentisme. Sabem, també per exemple, que el CNI es va posar oficialment a perseguir-lo el 2015. Aquell any es va crear l’anomenada, amb traç cínic, Unitat de Defensa dels Principis Constitucionals, una unitat per espiar els independentistes. És a dir, se’ls espiava per la cara, per les seves idees, sense que existís cap delicte. Però no els feia cap punyetera falta: el que els movia i els mou no és la democràcia ni els principis que sustenten la Constitució espanyola. Encara menys la llibertat o la justícia. El que defensen sense manies –també els jutges patriotes que, suposadament, van autoritzar les punxades– és la sagrada unitat d’Espanya, una idea molt miop d’Espanya. Fora d’això, no importa res més. Tot s’hi val.

Un parell d’últimes qüestions: ¿Qui té actualment el material acumulat sobre l’espionatge a l’independentisme? ¿Com l’està utilitzant o planeja utilitzar-lo?