D'acord, Leo, ¿i, ara, què fem?

El Barça, tot el Barça, l’immens Barça, va perdre ahir a la nit molt més que la Lliga. El Barça, tot el Barça, l’immens Barça, va demostrar ahir a la nit haver perdut, des de ja fa molts mesos (si mirem els fitxatges, des de fa diversos anys), molt més que un títol. El Barça, tot el Barça, l’immens Barça, no pot continuar així ni un dia més.

El deteriorament acumulat en aquesta temporada no té, sens dubte, res a veure amb la pandèmia i la derrota escandalosa d’ahir a la nit davant un dels equips més modestos del campionat és, tal com va assenyalar Leo Messi, el millor exemple de com s’han anat degradant les coses el ‘mes que un club’, començant pel comportament dels futbolistes.

El problema més gran d’aquest Barça no és, sens dubte, el partit de tornada davant del Nàpols (1-1), en la primera setmana d’agost. Si aquest fos el seu problema més gran, probablement, fins i tot Quique Setién, que va passar de veure pastar les vaques a ser l’entrenador (sense haver guanyat res de res) d’un dels tres clubs més grans del món, el podria resoldre.

S’han de salvar els mobles

El Barça, tot el Barça, l’immens Barça, necessita ser sacsejat de cap a peus ¡ja!, sense importar-li si a Josep Maria Bartomeu li queda (o no, que s’hauria ja de dubtar) un any de mandat; a l’entrenador, paradoxalment, més d’un any de contracte i a la seva màxima estrella, pocs mesos. Perquè quan el corc s’instal·la a la llotja, a la banqueta i al vestidor és hora d’actuar, estiguem o no estiguem confinats, per poder salvar els mobles.

La situació és tan lamentable que ni tan sols es pot culpar, com va dir el mateix Messi, una sola persona i/o estament. No s’arriba a la trista situació, imatge, futbol, resultats i pèrdua d’identitat que va mostrar el Barça ahir a la nit, sense que tots, tots, ho hagin fet rematadament malament. El president, la directiva, el director tècnic, l’entrenador i els jugadors. Cap superaria ara un examen de pàrvuls. I, sens dubte, si existeix alguna possibilitat de posar-hi remei és més sota els ensenyaments derivats del discurs de Messi, que seguint en l’autocomplaença que predica (de vegades) el president i (sempre) l’entrenador.

Quan s’instal·la en la ment dels socis i aficionats que els jugadors van poder fer-li el llit ahir a la nit a Setién, quan es perd la Lliga perquè el rival, segons el capità, «ha posat més ganes i intensitat» que ells, quan pots sospitar que Gerard Piqué es va fer treure la cinquena groga per poder-se’n anar de vacances avui sense esperar a dilluns, no només tens el dret de pensar que el poder acumulat per aquests nois ha sigut, és, immens, sinó que els que els han consentit aquestes prebendes haurien de ser els primers a anar-se’n a casa seva.

El poder del vestidor

Quan escoltes Messi, Piqué, Alba o Busquets, tens la sensació que ells no formen part del problema, ni si més no se senten responsables del que ha ocorregut. A ells, mai els ha passat res. Bé, sí, una petita rebaixa salarial per culpa del coronavirus. I, no obstant, són els que salten al camp i que derroten per ganes i intensitat. En aquesta bombolla que viuen, mai es pregunten ¿i ara què fem?, tot i que estiguin contínuament influint (i molt) en les decisions errònies que pren el club.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Que a Setién i a Sarabia els venia gran això, va quedar clar en el minut u, però les coses bones agraden a tothom. Que els 300 milions d’euros de Coutinho, Dembélé i Griezmann han sigut un desastre, és evident. Que la plantilla del Barça mereix que algunes, no una, ni dues, algunes de les seves estrelles rebin la jubilació, una placa i un sentit homenatge, és una cosa transparent. El problema (un d’aquests, el més gros), és que el seu últim any de mandat, l’any de l’ànec coix, Bartomeu està incapacitat per assumir tot el que s’ha de fer.

El discurs de Setién

Si el partit d’ahir a la nit, com va recordar Messi, resumeix el que ha sigut l’any d’aquest Barça en decadència, antic, vell, gastat, sadollat, les dues últimes frases de Setién demostren que no pot continuar un dia més al capdavant d’aquest vestidor, tingui o no contracte, vingui el Nàpols o quedi la Champions. No es pot dir un dia (dimecres passat) «per descomptat que em veig entrenant el Barça la temporada que ve» i, 48 hores després, «no sé si seré l’entrenador del Barça en la Champions».