DUES MIRADES
El pes de la casa
La crisi ha colpejat més les dones, per la qual cosa no és estrany que la fatiga i el pessimisme siguin més acusats també en aquest col·lectiu
mujerok
Tots a casa, animava o ordenava la portada d’EL PERIÓDICO de dilluns 16 de març, ja fa quatre mesos. Van ser els dies de les corregudes al supermercat, del lineal del paper de vàter buit, dels plans per omplir la quinzena. Les motxilles de l’escola també es van quedar a casa. I van aparèixer la farina, el sucre i els ous. Pastissos, pans, mil i una receptes. Unes vacances escolars improvisades, semblaven. El teletreball es va instaurar i els pares van cursar màsters en conciliació.
Després vam saber que són elles, les mares, sobre les quals va recaure el gruix de les atencions. També en les que teletreballen. Les jornades es van tornar extenuants. Estressants. Els mesos han passat, però la crisi continua colpejant les dones. Només el 14,6% de les dones han tornat a ocupar la feina que es va destruir per l’estat d’alarma, davant el 43% d’homes que han recuperat la seva feina. La sensació de fatiga, de falta d’ànim, de pessimisme també és més superior en les dones. Res és nou, i per això fa por: el pes de la casa, de les atencions, el temor de perdre la independència... Aquest etern no arribar a tot.
