Excessos que porten a excessos

El president del Parlament, Roger Torrent, ha sigut víctima, al costat d’altres diputats i càrrecs de la Generalitat, d’un atac cibernètic amb un programa de ‘hacking’ denominat Pegasus, que l’empresa israeliana NSO només comercialitza per a governs i organismes oficials. A través de l’aplicació de WhatsApp es van infiltrar als seus telèfons mòbils i van intentar, i en alguns casos van aconseguir, controlar el contingut de les seves comunicacions. El fet és igualment greu sigui qui sigui l’autor d’aquests fets perquè signifiquen una violació de drets fonamentals.

Qualsevol demòcrata ha de solidaritzar-se amb els afectats, especialment en el cas de Torrent com a màxim representant d’una cambra d’electes, i reclamar que s’investiguin els fets, dels quals fins ara tenim un coneixement merament periodístic gràcies al que han publicat ‘El País’ i ‘The Guardian’. I el primer que hauria d’estar interessat en això és el mateix president del Parlament que, com ha insinuat, hauria de presentar la corresponent denúncia perquè s’obri immediatament una investigació judicial sobre l’abast i l’autoria de les escoltes.

El que és més discutible són les conclusions que el mateix Torrent, el seu partit i una part de l’independentisme han tret del que sabem fins ara. És cert que Pegasus és un programa que es ven només als estats i és cert també que a Espanya existeixen antecedents d’aquest tipus de pràctiques no per la policia com a institució sinó per alguns dels seus membres, com els autoqualificats com a policia patriòtica, entre altres casos. Però els antecedents serveixen per fonamentar sospites, mai acusacions. Els afectats estarien en el seu dret d’acudir al jutjat i exigir que s’investiguin els cossos i forces de seguretat de l’Estat. Aquest és el camí, no el de llançar una teoria conspiradora que pot arribar a ser certa, però que, ara per ara, no té base. Quan l’independentisme fa aquest tipus de maniobres perd la base social que podia tenir com a moviment de regeneració democràtica i s’instal·la a fer el mateix però al revés. Les dreceres gairebé sempre són camins que no porten enlloc.