Editorial

Canvi històric al TNC

L'elecció de Carme Portaceli per dirigir el gran teatre públic és un pas necessari cap a la paritat que arriba avalat per la seva àmplia carrera

2
Es llegeix en minuts
portaceliok

portaceliok

La temporada 2021-22 serà la 25a en la història del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), la de les seves noces de plata des de la recordada arrencada amb Àngels a Amèrica (1996), i serà la primera programada per una dona com a màxima responsable artística. El nomenament, aquest dilluns, de Carme Portaceli pel consell d’administració del TNC té, per tant, una rellevància històrica. La directora valenciana, amb una amplíssima trajectòria a l’escena catalana, serà la primera dona al capdavant d’un gran teatre públic català, sigui el TNC o el Lliure. Entrarà així a la llista que integren Josep Maria Flotats, Domènec Reixach, Sergi Belbel i Xavier Albertí, que continuarà com a director artístic fins al juliol del 2021.

L’arribada al TNC de Portaceli, que ja es va presentar al concurs públic del qual va sortir elegit Albertí, és una notícia que ha d’aplaudir-se, i que no entela ni el fet evident que hagi tardat tant a produir-se aquest més que necessari exercici de paritat. Perquè no eren poques les veus del teatre català que reclamaven una mesura d’aquest abast, una cosa que ja es va fer visible al mateix Lliure després de la sortida tempestuosa de Lluís Pasqual. Amb Portaceli es fa aquest imprescindible pas endavant, avalat a més tant per la seva trajectòria com per la seva tasca com a directora artística. Després de guanyar un altre concurs públic, va dirigir el Teatro Español de Madrid entre el 2016 i el 2019, quan va ser cessada del càrrec amb l’arribada del PP al govern municipal.

La directora valenciana tindrà per davant sis anys improrrogables per desenvolupar una gestió amb què vol convertir el TNC en «el gran teatre del sud d’Europa», amb la idea que sigui la «casa de tothom»: artistes, públics i llenguatges artístics. I no hi ha dubte que per a això tornarà a fer gala de la seva mirada compromesa i progressista juntament amb la revisió del patrimoni teatral català, un dels objectius estratègics de la institució. El que ja es pot aventurar és que no s’haurà d’esperar tant perquè una autora viva pugui estrenar un text seu a la Sala Gran. I és que el pròxim curs, l’últim d’Albertí, Lluïsa Cunillé serà la primera que ho faci a l’espai més emblemàtic del TNC. Una altra situació anòmala que també va tardar a reparar-se.