Més imaginació i menys restriccions davant la Covid-19

Vaig protestar amb molta reiteració la decisió del Govern de l’Estat de decretar un confinament domiciliari de la població. Era inèdit al món, més enllà de la Xina i altres països que no són democràtics. No hi havia risc sanitari per caminar tot sol pel carrer amb distància de seguretat, com va reconèixer setmanes després Fernando Simón. Aquesta angoixa afegida a la qual es va sotmetre la població va ser molt qüestionable i contraproduent per a moltíssimes persones. Igual que tampoc serveix per a res l’ús abusiu de la mascareta caminant tot sol pel carrer on es pugui mantenir la distància de seguretat. Però diversos governs autonòmics s’han llançat a imposar una mesura als transeünts, mentre aquests observen al seu costat terrasses de bars plenes a vessar de gent sense mascareta, o corredors que passen esbufegant a escassíssima distància d’ells.

Vulneració de drets fonamentals

Denunciaré sempre la imposició de normes absurdes, però amb més raó quan vulneren un dret fonamental. Des del mes de març es va recloure la població a casa, no restringint sinó anul·lant a la pràctica el dret a la lliure circulació. I ara que ja havíem sortit d’aquest sotsobre certament inútil –insisteixo en l’opinió de Simón–, ve un Govern autonòmic, en aquest cas el català, intentant fer el mateix sense tenir ni tan sols competència per fer-ho. No és estrany que la fiscalia advertís a la jutge perquè no avalés la mesura, per falta de competència de l’administració autonòmica i per entendre-la desproporcionada. I no creguin que és una cosa insòlita. Fa pocs dies el Tribunal Superior de l’Administratiu de Münster (Alemanya) va anul·lar diverses mesures de confinament molt més suaus a Gütersloh, on hi havia hagut un brot derivat d’una granja porcina. Ho va fer per falta de proporcionalitat, igual que la jutge d’instrucció de Lleida aquest diumenge.

Que la resolució hauria pogut estar més ben motivada no ho negaré, tot i que la precipitació amb què va haver de ser redactada tampoc deixava gaire marge. A més, es tractava d’una jutge de guàrdia la competència habitual de la qual no és ocupar-se de mesures sanitàries, sinó de la investigació de delictes, tot i que això s’hauria pogut evitar si la Generalitat no hagués triat el cap de setmana per implementar la mesura. Un Govern autonòmic no té competència per restringir fins a gairebé anul·lar el dret a la lliure circulació, restricció que, tot i que fos una mica més suau que l’estatal, continuava sent igualment agressiva. I no la té amb cap norma que pugui emetre, tampoc amb un decret llei. Només el Govern de l’Estat pot fer equilibris en aquesta matèria amb els estats d’alarma, excepció o lloc.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Però més enllà d’aquest debat jurídic hi ha un altre tema encara més important. A diversos països europeus, a l’implementar mesures de protecció contra la Covid-19, els polítics informen la població amb molta paciència, reiteració, amb molt poques directrius, breus i molt clares, i anteposant sempre expressament, la protecció dels drets fonamentals. Aquí pràcticament cap polític en parla, i fins i tot es tendeix a ridiculitzar qui ho fa acusant-lo de menysprear el dret a la vida, cosa que és una infàmia. A més, ha arribat un moment que l’acumulació de normativa és tan abusiva que ni els juristes estem segurs del que hem de fer quan som al carrer.

Falta molta imaginació. No pot ser que la mesura prioritària davant una pandèmia sigui tancar la gent a casa seva. Hi ha alternatives, com la recomanació de reduir desplaçaments o la reducció del nombre de persones que poden reunir-se. La policia, preferiblement de paisà, pot fer tasques de mediació per evitar la formació de grups. O per recomanar amb paciència l’ús de la mascareta. No fa falta imposar-la indiscriminadament en situacions que no són perilloses mentre s’autoritza en d’altres que sí que ho són. La clau és informar degudament la ciutadania per fomentar la seva autoresponsabilitat sense donar per fet que la gent no sap comportar-se.