Treballar de cambrer, un màster

Treballar una temporada de cambrer, preferentment durant l’adolescència, hauria de ser, si no obligatori, sí molt recomanable. Un sacrifici agradable convertit en aprenentatge vital. A mi, als 16 anys, em va canviar la vida passar els estius pencant a l’hotel La Masia de Llavaneres, avui reconvertit en residència d’avis –qui sap si em tocarà tornar, però ara com a client–. Allà vaig viure un màster accelerat de món. Després de sortir de la closca familiar i escolar, caus de morros en la realitat. Aprens que hi ha algú que mana i d’altres que acaten. Que el que paga mana i manipula. Que hi ha un horari sagrat, el que decideixi el cap. Que tot és treball d’equip, però que tu no tries on jugues. I sobretot descobreixes que hi ha clients.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

D’un dia per l’altre, algú com tu, per ser a l’altre costat de la barra, et tracta diferent, amb altivesa. Tot i que també n’hi ha misericordiosos, recordo aquesta velleta a qui em va tocar servir la meva primera paella. Mentre el vapor m’ennuvolava la vista li anava escampant els grans d’arròs per les estovalles que ella recollia parsimoniosament amb la mà i tornava al plat. També vaig aprendre la teoria de la relativitat. Un dia em va caure una safata amb copes a terra. El cap em va fulminar amb la mirada i em va esbroncar davant de tothom. Després de recollir la destrossa me’n vaig anar a un racó compungit. Se’m va acostar un cambrer veterà i em va consolar: «Tranquil, xaval, ell mai trenca res perquè mai mou res, tu muntes el menjador i tragines mil copes al dia».

Hi ha molts altres aprenentatges. La importància de ser atent, ordenat, polit, simpàtic... Aprens el secret de perquè els cambrers lliguen tant. I ja mai més en la teva vida, tornes a cridar-los ‘chitz! chitz!’ per cridar-los. Sempre els deixes una mica de propina. Saps amb quina il·lusió es repartiran el pot. Però hi ha un altre ensenyament crucial: reps els teus primers diners, que tenen un sabor deliciós, diferents del que et donaven els teus pares. A partir d’aquí, descobreixes que la vida no és gratis.