Fracàs polític
La mascareta com a penitència
zentauroepp54052077 soc200709181911 /
L’Andrea s’ajusta la mascareta a l’ascensor, abans de sortir al carrer. L’aclapara. Ha provat diversos models, però no ha aconseguit trobar-ne un que li resulti còmode. Comença a caminar cap a l’oficina, que és al centre de Barcelona. Observa que més o menys dues de cada deu persones amb qui es creua no porten mascareta, o la porten amb el nas per fora o sota la barbeta. Bastants turistes que no ho saben o fan com que no ho saben. La seva primera reacció és indignar-se amb els que passen de la mascareta. Però de seguida, ja respirant per la boca, el seu pensament se’n va als polítics.
Els polítics es van treure el mort de sobre i els el van endossar als ciutadans. Els van dir que fossin responsables i solidaris, i llestos. Mai haurien d’haver permès que s’escampés la sensació que, després de la tancada a casa, la tempesta havia passat. Haurien d’haver fet tot el possible –per exemple, enviant policies als llocs amb més concentració de persones– per impedir que passés el que ha passat. Mentre continua caminant sota el sol de juliol, l’Andrea no arriba a entendre quin tipus de mentalitat infantil va poder imaginar que amb martellejar un grapat de consells tot aniria com una seda.
Ella no ha llegit Hobbes, però ha passat els quaranta i viu una filla preadolescent. Suficient per tenir clares algunes coses sobre la insensatesa i l’egoisme humans. I sap perfectament que no n’hi ha prou amb admonicions si el que es vol és que els comportaments canviïn. Que cal estar-hi a sobre. I de vegades castigar. Si s’hagués actuat amb la mateixa permissivitat amb el tabac, es diu, encara es fumaria als ascensors, els restaurants i els autocars. Conclusió: davant del daltabaix, les autoritats han volgut corregir la seva deixadesa de cop i amb una mesura extrema. Mascareta sempre. Cent euros de multa. Com els mestres principiants que, quan perden els estreps, castiguen la classe sencera. Penitència per a tothom. Una vegada més, es diu l’Andrea gairebé arribant a la feina, paguen justos per pecadors. Maleït sia.
