Competències i competents

De la paraula al fet

El president Torra ha instat a no fer partidisme del coronavirus. I no ha envermellit. Com si no hagués deixat anar constants crítiques polítiques al Govern de Sánchez durant la llarga primavera robada

zentauroepp54034298 pla mitj  del president de la generalitat  quim torra  entra200708144503

zentauroepp54034298 pla mitj del president de la generalitat quim torra entra200708144503 / Gerard Artigas

2
Es llegeix en minuts
Josep Cuní
Josep Cuní

Periodista.

ver +

L’ús obligatori de la mascareta és una decisió política. Convé recordar-ho perquè la subtilesa amb què la Generalitat invoca els científics quan justifica les seves decisions juga a l’equívoc. Els especialistes, per la seva banda, insisteixen a recordar-nos que si bé ells assessoren i fins i tot recomanen, l’última paraula la tenen els representants públics, que per alguna cosa van ser elegits per governar. I com que aquesta és la seva responsabilitat, l’han d’assumir encara que els pesi, els dolgui o els costi. Perquè comprenent que la situació és complicada i que els superi no oblidem que van invocar el nostre recolzament electoral comprometent-se davant les urnes com les parelles davant el matrimoni. Apel·lant al respecte, l’ajuda i l’interès de la família, com diu el Codi Civil, a més de la riquesa, la pobresa, la salut i la malaltia, com també consta i se cita popularment. De la fidelitat i el socors mutu millor no parlar-ne en aquesta tessitura perquè el desinterès polític ha convertit la virtut pública en una relíquia a què la ciutadania replica amb un escepticisme creixent. 

Aquesta mateixa societat, per la seva banda, continua reaccionant més presa del temor que del dubte. Espantada com es manté, alterada pels repunts i expectant davant els possibles rebrots dels quals ens adverteixen amb feridor entusiasme, assumeix el seu paper de víctima comunitària esperant no ser-ho per contagi. I atorga acríticament davant un decret de la Generalitat que alguns juristes han qualificat de poc rigorós Tot i així, és difícil imaginar cap jutge alterant marcs normatius per molt que flaquegi la seva base per les mateixes raons. Entenent que la protecció de la salut és un bé superior, ningú desitja assumir la responsabilitat d’impugnar decrets i convertir-se en centre d’acusacions en el cas d’empitjorar sanitàriament les coses. I així, entre magistrats prudents i polítics espantadissos, hem entrat en un altre episodi del mateix drama. Només que ara el centre de decisió està més a prop i la nuesa del rei és més evident.

El president Torra ha instat a no fer partidisme del coronavirus. I no ha envermellit. Com si no hagués deixat anar constants crítiques polítiques al Govern de Sánchez durant la llarga primavera robada. I les seves diverses invocacions a com s’hauria gestionat tot i millor si no s’haguessin centralitzat les decisions. El seu grup parlamentari va votar reiteradament i negativament a les pròrrogues de l’estat d’alarma al Congrés com a protesta a aquella pèrdua de competències. I això sense oblidar la ucronia de la Catalunya independent.

Notícies relacionades

Bé, no ho és però ha recuperat el poder pres. Tant és així, que la consellera Vergés va negar l’advertència de Fernando Simón que la Generalitat estava estudiant el confinament del Segrià 24 hores abans d’aplicar-lo. Li va retreure públicament haver dit que potser s’hauria d’haver fet abans contestant que ara les decisions es prenien a Catalunya. Perfecte. Però més important és com es prenen que qui les pren. Responsabilitat a què cal afegir l’acceptació dels possibles errors que ja no poden ser desviats. Per això, l’ús obligatori de mascaretes que ens sobren no pot substituir els rastrejadors que ens falten. I que el problema social que hi ha subjacent a la comarca confinada coincidint amb la campanya de recollida de la fruita tampoc ha de fer oblidar la deficient gestió sanitària de les residències ni que la conselleria continuï sense titular de salut pública des de fa dos mesos.

¿I si a més de competències parlem de competents?