Postals d'un estiu estrany

Aquest article és una segona part. Al març, en aquest mateix espai, explicava vuit històries de la Barcelona confinada. Una situació estranya i nova, com també ho és aquest estiu imprevisible que ja ha arribat a la ciutat i que ens deixa postals com aquestes.

Postal 1. El Park Güell torna a la (nova) normalitat, reobre al turisme i tornen els ‘oneeurowater’, els venedors ambulants d’ampolles d’aigua congeladíssima a un euro, l’única beguda que es pot trobar a dins del parc. Amb el confinament van desaparèixer, no sé ni on eren ni com han sobreviscut sense ingressos durant aquests mesos. Ara tornen a tenir clients però la majoria són turistes del Clot o del Poble Sec que, paradoxalment, venen a veure la Barcelona sense turistes. Es fan selfies intentant que se’ls vegi sols a al balcó gaudinià i miren de reüll als pocs estrangers que hi ha. «¡Mira! Ja arriben», diuen. Em pregunto si tenir una ciutat més buida i més amable pels veïns però alhora amb greus problemes econòmics farà oblidar la turismofòbia o l'agreujarà més. Veurem.

Postal 2: Llum a l’hotel. És al Poblenou i és un dels pocs que, tímidament, ha obert. Busco a la seva web i el primer que veig són totes les mesures higièniques que han pres. Miro què passa amb els hotels més famosos del Passeig de Gràcia. De moment estan tancats però ja ofereixen descomptes i promocions. Recordo el que em deia el president de Turisme de Barcelona, Eduard Torres. Recomanava als hotels no incentivar reserves rebaixant molt les tarifes, «després costa molt tornar-les a apujar».  Per mi, el més preocupant de rebentar preus, ja sigui en hotels de luxe o en altres de més modestos, és que la ciutat atregui un turisme massiu que no ens beneficiarà.

Postal 3: Conec més d’un barceloní que aquests dies s’ha banyat per primer cop a la platja de la seva ciutat. Els d’aquí sempre ens l’hem mirat una mica per sobre de l’espatlla. A les platges de Barcelona només hi havia guiris i qui no podia anar a un lloc millor. Tot i que amb límit d’aforament, la platja també s’ha ‘barcelonitzat’. L’aigua és més neta, el que no millora és la sorra, una espècie de ciment triturat i polsegós que no convida gens a estirar-s’hi.

Postal 4. En una parada del mercat de Galvany, a Sarrià, un venedor molt llest pregunta a una clienta, com qui no vol la cosa, si marxarà de vacances. Ella contesta que anirà a la Costa Brava. «Perfecte» –li diu ell– «aquest estiu repartirem per tota la zona als clients que van a la seva segona residència». Penso que a alguns la crisi no els afecta, acostumen a ser sempre els mateixos. Penso en els pobres repartidors i en els propietaris dels negocis, li hauran de posar molta imaginació i hauran de treballar més que mai per mantenir-los.

Postal 5. A 14 km del mercat de Galvany hi ha Ciutat Meridiana. També és Barcelona encara que a vegades no ho sembli. El president de l’Associació de Veïns d’aquest barri, Filiberto Bravo, està preocupat. S’han reactivat els jutjats i, per tant, també els desnonaments. Això vol dir que s’ha acabat la tranquil·litat. Se'ls gira feina. Pinta que aquí l’estiu serà més difícil i més cru que mai.

Postal 6. El CEM Joan Miró reobre. És el meu gimnàs. Fa mesos que no el trepitjo. Me'n recordo de les senyores estupendes que anaven a nedar al matí i del senyor de vambes sempre impol·lutes que feia rem. Espero que tots hagin pogut tornar.

Notícies relacionades

¿Ets incapaç d’imaginar una platja o recordar una foto? Tens afantasia, ceguesa de ment:

Després del temporal Ciarán: ¿per què unes platges guanyen sorra i d’altres desapareixen?

Postal 7. Un mar al carrer de Rocafort. Així defineix el taxista que em porta la nova senyalització d’aquesta via de l’Eixample. S’ha pintat de blau part de la calçada per augmentar l’espai dels vianants. El taxista diu que va boig amb els canvis que s’han fet a la ciutat i acusa al govern municipal de carregar-se tota la circulació de Barcelona. El que li dol és la superilla de Sant Antoni. Abans, quan algun client el portava per aquella zona, parava un moment al xamfrà del carrer de Parlament amb la ronda de Sant Pau i anava a buscar una orxata a la Sirvent, la millor orxata de Barcelona, segons ell. Ara diu que és impossible, que l’Ajuntament s’ha carregat el seu xamfrà. Se li ha acabat l’orxata.

Postal 8. La Carmen estrena bicicleta. Se l’acaba de comprar per Wallapop. Ha decidit que la seva nova normalitat passa per canviar el bus per la bici. És una de les moltes barcelonines que el confinament li ha canviat els hàbits. Pensa que l’estiu és un moment ideal per començar a familiaritzar-se amb aquest nou mitjà de transport. La bici és preciosa i li escau molt. El dia que l’estrena diluvia a Barcelona però la Carmen persistirà. Després del que hem passat, no s’espantarà per una simple tempesta d’estiu.