EDITORIAL

Un confinament amb rerefons social

L'aïllament del Segrià ha arribat entre dubtes i amb un missatge indesitjable que assenyala de forma injusta els temporers

2
Es llegeix en minuts
temporerosok

temporerosok

El Segrià, confinat fins a nou avís. Pot ser que la mesura s’allargui més de dues setmanes i no es descarta un enduriment de les condicions, ni tan sols s’exclou la possibilitat d’un confinament domiciliari. Ara per ara, no és un retrocés a fase zero. Es permeten reunions de fins a 10 persones, els comerços estan oberts i els nens poden jugar als parcs, però no és possible sortir ni entrar lliurement de la comarca. Un confinament que ha arribat amb polèmica. 

Dijous passat, Fernando Simón va anunciar que la Generalitat estava estudiant la possibilitat de confinar Lleida. La mesura va ser negada pel Govern en diverses ocasions, fins que dissabte va ser confirmada amb efecte per al mateix dissabteEl marge de maniobra per als veïns va ser escàs, molts van haver de desfer els seus plans i tornar precipitadament a casa seva. Prendre la decisió d’un confinament perimetral no és fàcil, són molts els aspectes que cal considerar, però per respecte a la ciutadania seria desitjable que els responsables polítics no afegissin encara més incertesa amb vaivens poc justificables. Que la restricció arribi en ple període estival, després de mesos de reclusió i una vegada acabat l’estat d’alarma, és un motiu de pena per a la població. És inevitable la tristesa, com bé assenyalava l’alcalde de Lleida, però també és important destacar que la situació és molt diferent a la del març passat. El sistema sanitari està més preparat ara, també les mesures de detecció i de control.

Al llarg d’aquests mesos s’han acumulat coneixements vitals per al combat contra el virus. També discerniment sobre les situacions que el propaguen. El confinament de Lleida ha fet aflorar l’emergència social dels temporers, que és molt anterior al coronavirus. Les condicions insalubres en què molts es veuen obligats a subsistir han sigut denunciades en reiterades ocasions per entitats i sindicats. La seva situació ha saltat a l’actualitat perquè està vinculada a alguns dels rebrots del virus. No només a la comarca del Segrià, també a l’Aragó, Múrcia i en altres països europeus, els escorxadors i les explotacions agroalimentàries i hortofructícoles s’han relacionat amb els rebrots. 

Com animals. Així descriuen la seva situació en aquest diari alguns temporers. Amuntegats en pisos, en garatges, en granges abandonades o al mateix carrer, moltes vegades sense accés a l’electricitat ni a l’aigua corrent. És il·lusori pretendre el control de la pandèmia quan aquestes persones es veuen obligades a treballar sense distància social, molts sense mascaretes, i dormint en llocs sense un mínim de garanties higièniques. Ara la necessitat de frenar la pandèmia converteix en urgent les mesures que s’haurien d’haver pres fa molt. Els temporers són imprescindibles per a les campanyes de recol·lecció agrícola. La seva situació d’explotació i misèria profunda és un fracàs col·lectiu. Una vergonya a què ara se suma l’estigma de veure’s assenyalats per alguns com culpables del contagi i no com les víctimes que són.