IDEES

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp30736554 icult ian mckellen200705193530

zentauroepp30736554 icult ian mckellen200705193530 / MR HOLMES

Sir Ian McKellen, l’actor shakespearià viu més important, va començar dilluns passat, als 81 anys (gairebé 82), els assajos d’una nova producció de ‘Hamlet’ en la qual, per increïble que sembli, l’actor encarna el Hamlet en persona, un personatge que va interpretar fa ja mig segle, quan als 31 acabats de complir estava començant la seva carrera.

Fins molt poc abans que arribés l’habitual pandèmia McKellen va estar representant ‘King Lear’ i un extraordinari espectacle unipersonal amb què celebrava haver arribat als 80, en una ‘tournée’ per 80 teatres escollits per ell mateix, una cosa que tothom va entendre com un viatge de comiat. Però no. L’amor pel seu ofici, la passió per Shakespeare i l’atractiu del risc han pogut més que l’edat i el cansament.

L’amor per l’ofici, la passió per Shakespeare i l’atractiu del risc han fet que Sir Ian McKellen decidís interpretar Hamlet als 81 (gairebé 82) anys

Notícies relacionades

¿Un Hamlet de 81 anys (gairebé 82)? Sean Mathias, el director, ho raona així: «Si ja resulta normal, per sort, veure repartiments en els quals s’alteren gènere i raça sense problema, ¿per què no fer el mateix amb l’edat?» El personatge de Hamlet ha sigut sempre patrimoni d’actors joves i, excepcionalment, d’algunes actrius (Sarah Bernhardt, Núria Espert, Blanca Portillo). N’hi ha hagut també d’inconfusibles arrels africanes. ¿Per què, no doncs, un Hamlet que sigui la veu de l’experiència, en què el públic pugui veure no només el jove príncep de Dinamarca, sinó també i alhora l’ancià actor, mestre d’actors, passant el personatge pel sedàs dels anys i la vida? Les paraules de Hamlet –«’words, words, words’»– destil·lades per McKellen al seu vell alambí ens poden descobrir nous aspectes de la naturalesa humana.

Albert Finney tenia 38 anys quan, el 1974, va expressar a Peter Hall el seu desig d’interpretar Hamlet. El director li va contestar, breument: «Arribes cinc anys tard». ¿És possible que McKellen estigui arribant massa d’hora? Jo vull pensar que no, que el seu atreviment arriba en el moment just, puntual a la cita amb un teatre necessitat de canvis substancials, en el qual creadors i públic, adults després d’una llarga, contínua i lenta ebullició, estan disposats a assumir, valents, els resultats d’una imparable evolució.