Acord social, desacord polític

El dia va començar aquest divendres amb l’escenificació de l’acord entre Govern, organitzacions empresarials i sindicats sobre les bases generals que haurien de facilitar la conservació de tota l’ocupació que es pugui salvar de la crisi que estem començant a transitar i la reactivació de l’economia. Acabava, en canvi, amb l’aprovació al Congrés de les conclusions de la comissió de reconstrucció amb una simple abstenció del PP en els capítols sanitari i europeu i el vot negatiu del principal partit de l’oposició a les propostes de mesures en les àrees social i econòmica.

És cridaner que hagin durat tan poc les bones paraules del partit que dirigeix Pablo Casado, i que missatges llançats des de l’Executiu com la necessitat d’una reforma fiscal que incrementi la recaptació o la contrareforma laboral no hagin sigut impediments per a l’acord amb els empresaris i sí que ho siguin per aconseguir el compromís dels conservadors en una mínima agenda per a la recuperació.

Alhora, el vicepresident Pablo Iglesias expressava les seves discrepàncies amb els temptejos iniciats des del partit socialista per sumar Cs a la majoria que permeti aprovar els pròxims Pressupostos Generals, una vegada comprovada la seva actitud constructiva en moments clau de la complicada gestió de la desescalada, i aquest mateix divendres en la votació de les conclusions de la comissió de la reconstrucció. És cert, com argumenta Iglesias, que els postulats en matèria econòmica del partit de Arrimadas són difícils d’encaixar amb l’acord de Govern entre el PSOE i Podem, i que seria lògic que la majoria que va permetre la investidura de Sánchez fos també la que donés llum verda als comptes de l’Estat. Però, apressada pels seus particulars condicionaments electorals, no pot donar-se per descomptada la implicació d’ERC en l’aprovació dels pressupostos. Ni sembla prudent dibuixar línies vermelles quan és més necessari que mai la capacitat d’arribar a acords i forjar consensos davant d’un repte enorme. Si els agents socials han sigut capaços d’això, no haurien de ser-ho menys els nostres representants polítics.