OPINIÓ
No tot ha sigut dolent en la pandèmia: quants aniversaris infantils que ens hem estalviat
Angoixa, incertesa, desconcert, tristesa... La pandèmia està sent un volcà en erupció personal, laboral i sanitari. Però també hi ha coses bones. Poc s’està parlant de la passada que ha sigut estar tres mesos sense compartir taula i estovalles els diumenges amb la sogra. I una altra encara millor: la d’aniversaris infantils que ens hem estalviat. En la generació de pares i mares Que No Li Falti Res Al Meu Nen, els aniversaris dels fills han deixat de ser festes per convertir-se en competicions amb què guanyar punts del carnet de pares. Petits que passen per un ‘photocall’ com si fossin estrelles de cine, nenes de 5 anys que es fan la manicura i se sotmeten a sessions de bellesa, sandvitxos tallats amb formes d’estrelles i llunes, ‘candy bar’ a l’entrada del jardí, síndries adornades amb escuradents que assemblen el cap d’un dinosaure, ‘cupcakes’ amb tires de xocolata per imitar una teranyina de Spiderman... Un infern pagat a cop de targeta de crèdit. Quanta raó tenia l’ogre Shrek quan explotava d’ira durant la barroca festa d’aniversari dels seus fills a la quarta pel·lícula de la taquillera saga.
Queden llunyans els aniversaris de la generació EGB, aquells en què es reunien un petit grup de nens a la casa del que celebrava l’aniversari. A falta d’animadors professionals, les criatures jugaven soles. I fins i tot s’ho passaven bé, segons testifiquen els meravellosos i nostàlgics llibres de Javier Ikaz i Jorge Díaz (‘Yo fui a EGB’). Els petits berenaven entrepans de xoriço, sandvitxos de Nocilla i brioixos de foie-gras. A la taula hi havia també olives, ‘ganchitos’, Fanta de taronja i, per descomptat, un pastís amb espelmes. El menú no era especialment sa. En aquest aspecte res ha canviat. A l’era dels hiperpares i els hipernens [si algú té dubtes sobre el terme, pot llegir els didàctics assajos d’Eva Millet], els aniversaris tenen un menú igual de patètic. No passa d’una infame pizza seca o una salsitxa embolicada en pa que fa pena mirar-la. Això sí, amb l’habitual barra lliure de llaminadures. Perdó, es diu ‘candy bar’. Les llaminadures són igual d’infectes que als anys 80, però ara són més exòtiques. Fins i tot algunes són ecològiques (rialles boges) i d’altres tenen suc de fruita natural (més rialles boges). Totes s’exposen al ‘candy bar’ en bonics pots de vidre.
Microxat del subxat
A Primària hi sol haver selecció d’amics. Però el costum d’Infantil és convidar tota la classe. Tota. En un altre capítol parlarem del microxat del subxat del xat general de mares que s’organitza per al regal.
Notícies relacionadesSi algú es desanima al veure la que s’acosta amb els aniversaris infantils, tres últimes coses. Primer, intenteu agrupar tots els aniversaris per trimestres. Si no, viureu un infern de 25 aniversaris a l’any i acabareu com l’ogre Shrek. La segona, si et conviden a un aniversari, hi heu d’anar. ¿T’imagines ser mare, organitzar una festa per a la teva criatura i que no hi vagi ningú? La tercera, relax. Entre tants papes i mames n’hi ha d’igual d’escèptics que tu. Igual de normals. Igual de macos. Igual de farts de la hipercriança. Agafa’t a aquests pares i mares. Et salvaran l’aniversari. I la vida.
