Arquitectura xinesa
Prohibits les còpies, l'alçada i la cosa friqui
Sona a ironia que la Xina, el país més copiador del planeta, ara prohibeixi la seva principal habilitat
Uns edificis a Nanning amb la frase ’I love you’ pintada a la façana, el 31 de juliol del 2014. La Xina es prepara per al Festival Qi Xi, que aquest any se celebra el 2 d’agost. /
El mes d’abril el Ministeri de la Vivenda i Desenvolupament Urbanorural va prohibir els edificis de més de 500 metres, les còpies i les rareses. No el ministeri d’aquí, sinó el ministeri de la Xina, en plena pandèmia. És curiós que el país que més s’ha significat per fer gratacels absurdament alts, clons de celebritats com la Torre Eiffel o Ronchamp de Le Corbusier, i ha erigit tonteries com un edifici amb forma de sabata o de tetera gegant s’hagi adonat de la seva deriva.
L’alçada no és un pecat en arquitectura, no hi ha edifici bo o dolent per ser alt o baix, però el context urbà ha de determinar-ho. La còpia tampoc és un pecat, tots aprenem copiant, però plagiar o falsificar és delicte. I en edificis, una estafa, ja que un projecte pensat per a un lloc difícilment encaixa en un altre diferent. Respecte a les rareses, eufemisme de lletjor, s’ha de dir que sí que hi ha molt escrit, però alguns no han llegit res, com sol dir Federico Correa.
Notícies relacionadesSona a ironia que el país més copiador del planeta ara de sobte prohibeixi la principal habilitat que li ha donat projecció i riquesa. Però recordem que l’Espanya franquista també va copiar sense ordre ni concert tot el que es feia a Europa i després ho produïa aquí ‘introduint-hi algunes pitjores’, emparada per una autarquia protectora. Quan va haver de sortir de la closca no li va quedar més remei que espavilar-se i començar a crear.
L’escarit però contundent decret xinès suposa un gir radical en el batibull viscut fins ara. Conclou amb una ordre a les autoritats locals: «Guiï les unitats de construcció per millorar la consciència cultural, jugui amb la saviesa dels arquitectes. Dissenyi i construeixi projectes que compleixin els requisits del patrimoni cultural, la prioritat funcional, la integració i protecció del medi ambient, l’estalvi d’energia, i satisfaci les creixents necessitats de les persones per a una vida millor». Sona pamfletari, però ¡tant de bo! Aquí i a la Xina.
