Dues mirades

Tibar l'ànima

L'espectacle 'A tocar!' del Baró d'Evel ha retornat la vida al teatre

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp53934935 icult200630164741

zentauroepp53934935 icult200630164741 / FERRAN NADEU

He vist moltes inauguracions del Grec, però poques de tan emocionants i colpidores com la d’aquest any que se’ns ha esmicolat. Un any sense paraules per descriure’l, potser només un crit, un any que s’ha fet miques com el vestit de guix de Camille Decourtye i Blaï Mateu, al començament de l’espectacle que ha retornat la vida al teatre, que ha traçat, com escriu Marina Garcés, «la línia precària entre un dins i un defora», una ratlla efímera de sorra.

Potser cap no ha estat tan intensa i dolorosa com aquest ‘A tocar!’ del Baró d’Evel, un cabaret també esmicolat, fet i refet a trossos, una pista de circ on ressonen «les veus que semblen inútils». Ho deia Domenico, el boig de ‘Nostalghia’ de Tarkovski, enfilat sobre l’estàtua de Marc Aureli: «El carrer del nostre cor està ple d’ombres, cal escoltar aquestes veus». Les dels folls, les dels ‘clowns’, «per tibar l’ànima de tots costats, com si fos un llençol». Com la de Tortell Poltrona, fent un discurs similar al d’aquell visionari, o barrejant comèdia i tragèdia en una entrada de pallasso memorable, felliniana, sobre la mort que no perdona. Retindré la tremolor d’aquest ‘A tocar!’. La desaré al rebost, per alimentar-me'n. 

Temes:

Grec Teatre