Necessitem més filosofia a l'institut

Però els nens d’avui s’enfronten a dos problemes. Són problemes del seu temps, de la mateixa forma que el treball precari, l’atur o la vivenda massa cara són problemes del temps dels adults.

Dos problemes

El primer problema del nen és que no pot avorrir-se. El sentiment de culpa d’uns pares esclavitzats ha convertit la vida del nen en una disciplina stakhanovista que es diu «activitat extraescolar». De judo van a dansa, de dansa a anglès, d’anglès a pintura i després han de fer els deures. Un nen que s’educa així no aprèn a pensar perquè no en té temps, ni necessitat de fer-se preguntes.

Tot està previst, en un horari, i no hi ha més incertesa que la programada. L’excés d’activitat calculada en la vida del nen és l’ombra més sinistra de l’excés de feina en la vida dels seus pares. Condueix a una existència alienadora, enemiga de pensar.

El segon problema del nen és que l’acompanyarà durant tot el seu desenvolupament un xumet que el mantindrà en un estadi d’impotència: una llaminadura que no s’acaba mai i li alleuja una angoixa mentre li provoca una altra sense que se n’adoni. Aquest xumet és la pantalla. Els fa de mainadera, de company de jocs i de finestra al món, però no és més que una pantalla d’unes quantes polzades. De nou: és una cosa que impedeix pensar.

L’excés de pantalles té un efecte que els professors de filosofia ja han pogut advertir. He sentit moltes vegades aquest comentari: «A aquests nois els costa gestionar conceptes, ¡estan massa acostumats a les imatges!». Així funcionava la ment de l’home medieval, i en aquest sentit han aparegut senyals d’alarma. S’han relacionat aquests dos problemes amb el fanatisme i la literalitat, que semblen ser dos senyals generacionals.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

¿Què es pot fer? ¿No és tard per a les solucions? No. Hi ha una arma per posar-los a la mà per enfrontar-se al problema sols, i és la filosofia. La filosofia no només ensenya qui va ser Sòcrates, sinó com funcionava la seva ment. Durant els últims anys, el seu pes ha anat minvant en els currículums d’educació obligatòria, mentre es fracturava l’ètica comuna i es multiplicaven els obstacles per desenvolupar el pensament crític.

El Centre de Filosofia per a Nens ha engegat, en forma de manifest, una proposta que subscric perquè la futura llei educativa proporcioni als nens l’única vacuna contra el fanatisme que ha demostrat funcionar.