Lliçó d'història

Lorenzo Silva ha publicat l’enèsima aventura de la seva parella de guàrdies civils, Bevilacqua i Chamorro, i al primer li ha atorgat un aire crepuscular que, a més d’evocar-nos l’univers de John Ford, fa que ens enfrontem a diversos dels nostres dimonis contemporanis: ETA, la corrupció, el procés... I en tots, al veterà Vila li apareixen els dubtes. No sobre si és lícit matar per una idea, robar diners de tots o saltar-se la llei, sinó sobre si vam fer prou per evitar-ho; i si amb la repressió, per si sola, n’hi ha prou per resoldre problemes complexos. Però és que a més hi ha altres protagonistes: els que no van clavar trets, no van ficar la mà a la caixa i no van ignorar la llei, però que amb el seu silenci –o complicitat– van agreujar el problema. 

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

El títol de la novel·la, ‘El mal de Corcira’, s’inspira en l’illa –actualment anomenada Corfú– on va tenir lloc la primera guerra civil: partidaris d’Atenes contra partidaris d’Esparta. I la crònica d’aquesta guerra –«la mort es va presentar en totes les seves formes, i no hi va haver excés que no es cometés»– és de l’historiador grec Tucídides. Però potser el més aterridor no siguin els detalls de la matança –que també– sinó com es va alterar el significat de les paraules per quadrar un relat oficial. 

«Els qui actuaven de forma temerària i eixelebrada van passar a ser enaltits per ser més lleials al partit que a la resta. En canvi, qui es va mostrar prudent es va passar a considerar un covard. El que es deixava portar per la ira era el que es creia digne de confiança, i el que, no sospitós. A qui s’avançava a intrigar, a fer el mal, o a empènyer un altre a fer-ho, era el que es respectava, per astut». ¿Ens sona? És un text de fa 2.400 anys, però sembla escrit aquí i ara.