DUES MIRADES
Els silencis
La conversa telefònica entre una doctora i la filla d'una anciana agonitzant feta pública recentment colpeja pel que s'hi diu i pel que no
residenciaok
La conversa de Ramona Carvajal amb la metgessa de la residència de Griñón colpeix per les coses que s’hi diuen, però sobretot pels silencis. La metgessa mira d’explicar els símptomes, els tractaments, les medicines, el grau de saturació de l’oxígen. I la filla calla, assenteix. No entra en còlera ni exhibeix exabruptes, tot i que és conscient que li estan dient que no hi ha res a fer amb la mare.
La metgessa contesta com pot i s’entrebanca quan ha de confessar-li que, a l’hospital, no la voldran. Enumera els requisits que exigeix la Comunitat de Madrid –sobretot el d’entrar a urgències pel seu propi peu!– i és conscient que està parlant d’una sentència de mort. La filla argumenta, encara serena, que aquells condicionants no els supera cap dels avis de la residència i la metgessa no pot sinó certificar que, de fet, rere la xerrameca administrativa, s’amaga el rebuig concloent, taxatiu.
Sabem o intuïm que aquestes coses van passar, però colpeix sentir-les en una conversa que passa del to rutinari a la íntima, colossal, impotència i, ho repeteixo, impressiona sobretot la inquietant presència dels silencis, el codi compartit que desxifra la veritat tràgica.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.