DUES MIRADES
Racisme
Sense la complicitat de tots els jugadors, els àrbitres i les grades difícilment es derrotarà la xenofòbia en l'esport
racismook
Resulta molt difícil imaginar com es viu quan estàs exposat a ser insultat constantment. Quan ets declarat sospitós d’alguna cosa, del que sigui, pel simple fet d’existir. Quan un simple passeig és objecte de control policial. Quan la teva única culpabilitat és un color de pell que ni tan sols vas triar. Sí, resulta difícil d’imaginar.
Per això, millor pactar amb el silenci i deixar que les veus que pateixen el racisme parlin. I això està fent EL PERIÓDICO a través d’una sèrie d’entrevistes a esportistes que pateixen la discriminació al terreny de joc. Algunes de les seves respostes esgarrifen. Ni jugar en equips rellevants, ni ser considerats ídols els ha protegit del racisme.
El febrer passat, Moussa Marega, jugador del Porto, va abandonar el terreny fart dels insults. I la seva marxa és una victòria de la discriminació. ¿És aquesta la lliçó que volem per als nostres fills? Un jugador és l’equip i l’equip és l’esport. I l’esport no pot tacar-se així. Sense la complicitat de tots els jugadors, els àrbitres i les grades difícilment es derrotarà la xenofòbia. Si hi ha racisme, no hi ha joc.
