ERC insisteix a demostrar que és prescindible

La convalidació del decret de la nova normalitat pel Congrés dels Diputats ha aportat una notícia, el PP s’ha donat per entès del canvi d’actitud de Ciutadans. I una confirmació, ERC s’ha instal·lat en la marginalitat parlamentària. Les raons per les quals ERC i JxCat van votar en contra del decret que estableix el que va establir el Govern de la Generalitat (després de conèixer el contingut d’aquell text) voregen el misteri. Els tres manaments són els mateixos (mascareta-distància física-higiene), però el que és bo per a la Generalitat no sembla suficient per al Govern de Pedro Sánchez. JxCat sol estar sempre a la contra i no té cap secret; no obstant, l’actitud d’ERC té una raó amagada.

L’argument habitual dels republicans per rebutjar un decret del Govern de Sánchez durant l’emergència ha sigut la invasió competencial. En aquest cas, no sembla raonable fer-se fort en aquesta línia defensiva. El PNB, amb qui ningú pot competir en zel autonòmic, els ha espatllat l’excusa a l’assenyalar que no es detecta en aquest decret ni menyspreu a l’autogovern ni cap minva competencial.

Coincidències incòmodes

Sánchez ja ha demostrat que no li importa triangular amb Ciutadans i ERC les vegades que faci falta per tirar endavant les seves propostes; no obstant, els republicans semblen entossudits a confirmar al PSOE que pot prescindir dels seus vots sense que el món es pari. El més clar que han dit els portaveus d’ERC per votar-hi en contra és que ningú els va telefonar per negociar. Està clar que als republicans els incomoda sobre manera coincidir amb Ciutadans; al contrari, no els preocupa alinear-se amb Vox.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

El PP sembla més atent a l’evolució de les coses. L’acostament de Ciutadans al Govern limita l’eficàcia de l’oposició crepuscular dels populars, fins al punt que Pablo Casado sembla que se n’ha adonat. El vot afirmatiu al decret de la nova normalitat és una novetat, envoltada encara de declaracions altisonants sobre qui ofereix la mà per pactar i qui la retira; de totes maneres, té una rellevància molt més petita que les negociacions mantingudes entre socialistes i populars al si de la comissió parlamentària per a la reconstrucció.

Un acord Govern-PP al document de la reconstrucció donaria credibilitat al pla i aquesta és una condició imprescindible per aconseguir l’efecte perseguit per la iniciativa. També a Sánchez i a Casado els convé per assentar els seus respectius papers en una delicada conjuntura. Sempre hi ha un inconvenient i aquí el nom propi del problema podria ser l’Agència Nacional de Salut Pública, proposada per Casado. Aquest organisme coincideix tant amb el Centre Estatal de Salut Pública a què va eludir el ministre Salvador Illa que gairebé pot donar-se per descomptat que prosperarà. La qüestió és que les comunitats autònomes haurien de tenir una participació molt significativa en aquesta entitat si no es vol obrir un nou front competencial. En cas de ser així, ERC i JxCat ja tindrien el discurs fet.