El nostre món és el món
La sorpresa de Salvador Illa
El ministre català i titular de Sanitat és el membre del Govern més valorat, una dècima més que Pedro Sánchez
zentauroepp53875311 opinion leonard beard200624205606
El mapa polític no ha experimentat grans canvis malgrat l’estat d’alarma. El PSOE segueix primer; el PP puja, però a costa de Vox; Podem és estable i Cs despunta una mica després de recuperar autonomia i tornar a la seva vocació de frontissa.
¿Què passa amb els líders? Pedro Sánchez segueix al capdavant, amb un 4,9 per al CIS i un 4,2 per a Sigma-‘El Mundo’, seguit per Inés Arrimadas, amb un 3,9, i després Pablo Casado, amb un 3,4. Tots dos tenen la mateixa nota en les dues enquestes. Sánchez té bastant avantatge sobre Casado i potser es deu, entre altres raons, al fet que el 79% dels enquestats per Gad-3 per a ‘Abc’ volen un pacte PSOE-PP per a la reconstrucció i que l’agressivitat del líder del PP ha sigut superior a la del president.
L’enquesta de Gad-3 inquireix també sobre la valoració dels ministres, una cosa que el CIS va fer abans i que ara omet. I la puntuació no és bona –tots suspenen–, una cosa similar al que succeïa en governs anteriors. Però quatre ministres obtenen una nota superior al 4, cosa que és positiu quan els polítics són vistos avui com un dels problemes principals.
Raons del recolzament
La sorpresa és que el més valorat és Salvador Illa, el titular de Sanitat, amb un 4,4, per davant de Sánchez (4,3); Margarita Robles, la titular de Defensa (4,3), i la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño (4,2). Curiós, perquè Sanitat ha sigut el ministeri més compromès, i la reacció a la pandèmia, el principal focus d’atac de l’oposició de dretes i de certs presidents autonòmics. També perquè Illa és el segon del PSC, que alguns sectors de l’opinió espanyola jutgen massa transigent (o coses pitjors) amb l’independentisme.
¿Per què Illa és el més valorat? Hi deu haver diverses raons. Una és que ha sigut sempre concís en les seves compareixences i no ha pretès tenir sempre la veritat absoluta. Aquella rèplica que la quiniela de diumenge passat és fàcil d’encertar il·lustra tant el refugi en la ironia com la renúncia a desqualificar.
També ha buscat la sintonia amb els consellers autonòmics i s’ha negat a polititzar un assumpte que afectava totes les administracions. I va assumir amb normalitat (fins i tot orgull) que un dels seus pròxims col·laboradors, Fernando Simón, hagués sigut nomenat per un anterior Govern del PP. Resultat: els espanyols saben que hi ha hagut molts morts i errors, però puntuen bé el ministre.
Notícies relacionadesPotser convé recordar que Illa, filòsof de formació, sap aterrar en les realitats concretes. Com a regidor de la Roca del Vallès va tenir d’alcalde el desaparegut Romà Planas, un socialista molt pròxim a Josep Tarradellas. I que Tarradellas va aprendre en el seu exili francès que els polítics han de manar, però a partir dels informes d’una Administració professional. La gran crítica del tarradellisme a Jordi Pujol va ser la inundació de l’Administració per quadros del seu partit.
Sobre Illa caldrà tornar. Però és notable que un polític català, poc conegut a Espanya i que ha afrontat un problema descomunal resulti el millor ministre en una enquesta de l’’Abc’.
