LA CLAU

Casado i els 'pidolaires'

El líder popular, imitant Aznar amb González, juga a sembrar dubtes sobre Espanya a la UE quan aspirem a 140.000 milions per a la reconstrucció. Anar a la ruleta europea a arriscar diners de tots no és acceptable

1
Es llegeix en minuts
rosas46611466 casado aznar convencion nacional pp david castro190405132440

rosas46611466 casado aznar convencion nacional pp david castro190405132440

Que a Pablo Casado li costa trobar un perfil en el qual sentir-se còmode atabalat políticament, com ho està, des de la dreta per Vox i des del centre per un partit com Ciutadans, dèbil però reinventant-se, ja és fet acreditat. Les seves batzegades estratègiques des que va aconseguir el PP formen una voluminosa hemeroteca. Ara, davant de l’avís demoscòpic que el socialista Pedro Sánchez es debilita el just, tirant a poquet, després d’una crisi sanitària sense precedents i una incertesa econòmica que talla la respiració de molts, el líder popular ha pres una decisió arriscadíssima: erosionar el Govern sembrant dubtes a Europa. I en un moment clau. Casado demana a Brussel·les que posin severes condicions a Espanya abans de garantir-li fons per la Covid, fet que suposa fer una qüestionable oposició jugant-se a la ruleta política europea, a més, els diners que han de garantir la reconstrucció del país.

Notícies relacionades

No estem per a jocs. Segons l’FMI, l’espanyola serà l’economia més damnificada pel virus. No és raonable buscar dreceres posant en risc recursos indispensables: 140.000 milions. Si l’objectiu és protegir la reforma laboral de Mariano Rajoy, com sostenen, per creure-la indispensable, busqui’s la manera de fer-ho en el Congrés com correspon.

Tampoc és acceptable aprofitar el desconeixement sobre els protocols per sembrar por: si el Consell europeu aprovés el repartiment que té sobre la taula, Sánchez hauria de presentar a continuació un Pla de Recuperació amb projectes concrets sobre desenvolupament digital, medi ambient i inversions que, només després d’executar-se, rebria finançament. No, no es tracta que els «pidolaires» agafin els diners i corrin a «sufragar els projectes comunistes» de Pablo Iglesias, com ha arribat a dir algun conservador. Que cadascú faci la política que cregui oportuna. Però compte amb la ruleta.